Diferència entre revisions de la pàgina «Qarakhànida»

m
Toponímia
m (Ortografia)
m (Toponímia)
 
Barthold pensa que eren un clan dels turcs toghuz oghuz que al primer quart del {{segle|X|s}} van arrabassar de la regió de [[Balasagun]] (a l'oest de l'[[Issiq Kul]]) als turcs [[karluks]]. Al mateix tempos una altra tribu turca, els yaghma, també un clan dels toghuz oghuz, va ocupar [[Kaixgar]]. Kadir Khan, esmentat com el khan que va lluitar contra el samànida Nuh ben Asad de Samarcanda no seria un qarakànida sinó un khan karluk
 
El primer dels khans de què es té notícia és Satuk Bughra Khan, khan de [[Balasagun]], mort vers el [[955]], i que va promoure la introducció de l'islam entre els seus, agafant el nom d'Abd al-Karim. En els cent anys següents els oasis de la [[conca del Tarim]] occidental i les planes del [[Tchu]] i el [[Riu Talas|Talas]] estava sota el govern de diverses branques de la seva família, tots els quals van esdevenir musulmans (la conversió de les regions orientals es va produir a partir del 960, any en què Ibn al-Athir diu que 200.000 tendes de les tribus es van convertir). Bughra Khan Harun I (o Bughra Khan Hasan), khan de [[Kaixgar]] i [[Khotan]] va envair els dominis [[samànides]] a [[Transoxiana]] i va entrar temporalment a Bukharà el maig del [[992]]. Arslan Ilig (o Ilil) Nasr ibn Ali, khan d'[[Uzkend]] a [[Regne de Ferganà|FerganaFerganà]] (mort el [[1012]] o [[1013]]) va entrar vencedor a Bukharà el [[23 d'octubre]] del [[999]] i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistència fins al [[1005]].
 
El gran khan governava directament la part oriental dels dominis amb la cort a [[Balasagun]] (Kara Ordu) a la vall del Chu del [[Semirechie]]. Un khan adjunt sota l'autoritat del primer governava la part occidental amb capital a [[Talas]] o a [[Kaixgar]]. Per sota d'aquest hi havia una jerarquia complexa de khan subordinats i governadors regionals, tots membres de la família reial. Els seus nom de regne i els títols eren turcs (entre els títols el totèmic ''onghun'') i després de la conversió a l'islam (durant el segle X) portaren a més noms i patronímics musulmans. Els títols canviaven quan un khan ascendia en la jerarquia, cosa que fa molt difícil saber la genealogia i la cronologia.
El gaznèvida [[Masud I ben Mahmud]] ([[1030]]-[[1040]]) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedició contra Ali Tegin; l'exèrcit gaznèvida va ocupar [[Bukharà]] però no s'hi va poder mantenir ([[1032]]). Ali Tegin va morir poc després ([[1034]]) i els seus fills (que representaven la branca "alida" sorgida d'Abu l-Hassan Ali Arslan Khan Kara Khan - o Ali Kara Khan- nét de Satuk Bughra Kara Khan) no van poder conservar el domini enfront de l'altra branca (la hasanita, descendent de Hasan o Harun Bughra Khan I, un altre nét de Satuk Bughra Kara Khan) més que uns anys i vers 1041 (tot i que van lluitar uns anys més) va acabar en mans de dos germans de la branca hasanita, Ayn al-Dawla Arslan Kara Khan Muayyad Muhammad I i Abu Ishak Ibrahim I Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan<ref>el títol vol dir "rei de la Xina del nord" (Tabghatsh)</ref> que van regnar a Bukharà i Samarcanda del [[1041]] o [[1042]] al [[1052]] i [[1068]] respectivament (el primer com a gran khan i el segon subordinat, i a partir del 1052 com a gran khan). Buri Tegin fou considerat pels historiadors musulmans un exemple de príncep just i pietós; aquest khan sembla que va renunciar a les províncies de Khuttal i Caghaniyan que havia adquirit dels gaznèvides davant la impossibilitat de conservar-les enfront dels seljúcides.
 
Els khans de la branca occidental inicial eren ara grans khans i dominaven tot el khanat oriental, i en endavant es pot considerar com a branca occidental la de Transoxiana i l'antiga occidental esdevenia oriental. Un unificat khanat oriental estava format per la regió del Semirechie, FerganaFerganà oriental, i Kaixgaria, amb capitals a Balasagun (Kara Ordu) i Kaixgar (capital religiosa i cultural). El khanat occidental o de Transoxiana el formaven la FerganaFerganà occidental incloent Uzkend la primera capital (que després va passar al khanat oriental amb la FerganaFerganà occidental), després traslladada a Samarcanda. La zona entre ambdós al [[Sirdarià]] fou sovint objecte de litigi entre les dues branques.
 
Mentre els gaznèvides foren derrotats a la batalla de [[Dandanakan]] ([[23 de maig]] de [[1040]]) prop de [[Ciutat de Merw|Merw]] pels turcs [[seljúcides]] que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i Índia. El seljúcida [[Toghril Beg I|Toghrul Beg]] va sotmetre Pèrsia i el [[1055]] va entrar a [[Bagdad]] i el califa el va reconèixer com a soldà i rei de l'est i l'oest.
Elks kara khitai van posar al tron de Samarcanda a diversos khans titelles, i a Bukharà el poder va passar de facto als caps religiosos sunnites, els sudur de la família Burhan, lleials als kara khitai tot i que eren pagans (però tolerants). Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad va restar al [[Gran Khorasan|Khurasan]] fins a la seva mort el [[1164]], i quan Sandjar fou fet presoner pels oghuz va ser proclamat emir de Khurasan per l'exèrcit seljúcida mancat de cap ([[1153]]). Sandjar fou alliberat el 1156 i Mahmud va reprendre el títol quan va morir ([[1157]]). La seva branca (branca hasanita) es va extingir amb els seus fills Nasr i Muhammad i el khanat va quedan en poder de la branca alida.
 
El [[1204]] Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els gúrides al ''gurkhan'' dels [[kara-khitai]], el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan qarakhànida Uthman ([[1200]]-[[1212]]), senyor de Samarcanda. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els [[gúrides]] a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a [[Andhakui]] a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliança amb Ala al-Din i junts van ocupar [[Bukharà]]; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els qarakhànides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, però el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, bé a l'estepa d'Ilamish, prop d'[[Andidjan]] a [[vall de Ferganà|FerganaFerganà]] o bé a l'estepa de [[Riu Talas|Talas]] ([[1210]]) i el domini d'Uthman com a vassall dels [[khwarizm-shah]], es va consolidar.
 
El [[1212]] Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-shah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar a Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia qarakhànida que havia governat Transoxiana durant més de dos segles.
==Branca de Ferganà==
 
Després de la invasió kara-khitai del 1141 una branca separada es va instal·lar a FerganaFerganà amb capital a Uzkend, com a vassalla dels invassors. El 1211 el khan governant, Arslan, es va declarar independent i vassall de Genguis Khan. Els prínceps d'aquesta branca van conservar el govern fins a una data desconeguda (vers 1300) com a vassalls mongols. No se'n sap res de la seva història o governants excepte l'esmentat Arslan.
 
==Notes i referències ==
319.821

modificacions