Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions

 Publi Sul·la i Autroni van rebre el suport dels ''[[Partit Popular (antiga Roma)|populares]]'' en la seva candidatura, cosa que no va agradar als ''[[Optimat|optimates]]'' i van ser aquests qui van acusar-los de ''ambitus'' i posteriorment destituir-los. La resposta dels ''populares'' va ser, segons diu [[Suetoni]], una conspiració de [[Juli Cèsar]], [[Marc Licini Cras Dives I|Marc Crassus]], Publi Sul·la i [[Luci Autroni Pet|Luci Autroni]] a principis de l'any 65 aC. Aquests pretenien apoderar-se del senat i assassinar els nous [[Cònsol romà|cònsols]] [[Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)|Luci Cota]] i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci Torquat]], entre d'altres. Així, Juli Cèsar seria proclamat ''[[Mestre de cavalleria|magisteri equitum]]'' i Crassus seria ''[[Dictador romà|dictator]]'', de tal manera que els seria fàcil restituir el consolat a Sul·la i a Autroni. Aquesta conspiració es va conèixer com la “primera conjuració de Catilina”. Tot i això, no queda molt clar el grau de participació de Sul·la: segurament el seu paper hauria estat secundari i servint a Cèsar i Crassus. Pel que fa a la conjuració de l'any 63 aC, Sul·la hi podria haver participat, però també s'ha de dir que les dades entorn del fet no estan ben esclarides. Tot i així, Sul·la va haver de sotmetre's a un procés judicial l'any 62 aC i demostrar que no havia participat. A aquest procés concerneix el discurs ''Pro Sulla''.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=11}}

* {{Ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|cognom2=Condom|nom2=Dolors (trad.)|títol=Discursos|url=https://books.google.cat/books?id=t4w2Ysy_ttUC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|volum=Vol. XII|edició=|llengua=català i llatí|col·lecció=Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 279|data=1989|editorial=Fundació Bernat Metge|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788472250871}}