Revisió del 23:10, 21 abr 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 22:32, 30 abr 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 2: La '''democràcia popular''' és un tipus de [[Forma de govern\|règim polític]]. L'expressió institucional que té són els autodenominats [[Estat socialista\|estats socialistes]] que van existir durant el [[segle XX]], encara que alguns han durat fins al {{segle\|XXI\|s}}. En el nom oficial de l'Estat hi acostuma a haver l'expressió '''República Popular''' o '''República Democràtica''' (que pot considerar-se com una [[forma de govern]]). Les democràcies populars, a diferència d'altres règims contemporanis no [[Democràcia liberal\|liberals]] que també proclamen ser [[Democràcia\|democràtics]], solen basar el seu discurs [[Legitimitat\|legitimador]] en la construcció d'una [[Socialisme\|societat socialista]] segons les característiques peculiars de cada país, respectant sempre els principis de l'[[internacionalisme]] proletari. Aquests règims han estat variats, encara que segons els crítics, hi ha hagut un el pluralisme limitat o pràcticament [[Sistema unipartidista\|inexistent]]. A vegades només es permet l'existència d'un únic [[partit polític]]. Altres vegades poden coexistir-ne dos, un d'urbà i un altre agrari que són units per l'Estat i no competeixen entre ells. En una gran part dels casos hi ha hagut diversos partits polítics de diferent ideologia units sota un Front Nacional o Popular, com ara el ''[[Front Nacional d'Alemanya Democràtica]]''. Així i tot, es desenvolupa un procés electiu des de la base, en què els habitants es reuneixen en consells per a designar els seus representants. Els [[Mitjà de comunicació\|mitjans de comunicació]] són propietat de l'Estat, del partit o d'organitzacions que hi estan vinculades —sindicats, federacions d'estudiants—, fet que els crítics d'aquest sistema associen amb la falta de [[llibertat de premsa]]. Igualment, els opositors assenyalen que els organismes de seguretat estatal es dediquen a la vigilància política dels ciutadans que en formen part. La utilització de la paraula ''democràcia'' per part d'aquests règims, com ara a la República Democràtica Alemanya, s'ha considerat un abús, ja que s'anomena democràcia a allò que el politòleg [[Robert Alan Dahl\|Robert Dahl]] denomina [[Poliarquia\|''poliarquía'']]. No obstant això, segons els partidaris d'aquest règim, hi ha democràcia en diversos sentits: la pertinença plena a la comunitat política és universal, no està intervinguda per [[Sufragi censatari\|criteris censataris]]; hi ha mecanismes orgànics de participació política intervinguts pel partit, i l'Estat es defineix per un programa de polítiques públiques: educació i cultura, sanitat, esports, etcètera, també orientades a aquesta participació universal.

Democràcia popular: diferència entre les revisions