Citera: diferència entre les revisions

 

== Història ==

=== Història antiga ===

Els fenicis hi van tenir una factoria que comerciava amb la costa de Lacònia. Després de la conquesta dòrica va dependre d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] junt amb la costa de Lacònia de l'orient del Peloponès. En un moment posterior i no datat va passar als espartans que la van governar per mitjà d'un magistrat anyal que portava el títol de ''Cytherodice'', i tenia guarnició espartana. A la guerra del Peloponès l'atenenc [[Nícies]] va ocupar l'illa ([[424 aC]]) des de la qual va atacar la costa de [[Lacònia]]. En aquest temps l'illa tenia tres ciutats: Scandeia, Citera de mar i Citera de terra; 10 trirrems de Nícies van ocupar Scandeia i els altres 50 van desembarcar prop de Citera de mar i van ocupar aquesta i després la Citera de terra. Scandeia és probablement l'actual Citera o Cerigo; hi havia un lloc per desembarcar que es deia Phoènicos (segons Xenofont) i que probablement és a la desembocadura de l'actual rierol Avlémona i la vila d'aquest nom, que pel seu nom cal suposar que fou el lloc de l'antic establiment fenici. A uns 5 km es veuen les restes d'una ciutat, avui anomenada Paleópoli, segurament Citera de terra, on hi havia el temple d'Afrodita.

 

 

=== Domini romà ===

Durant el regnat d'August aquest la va cedir com a propietat privada a Euricles. El [[365]] fou assolada per un terratrèmol.

 

 

=== Abandonament i sobirania bizantina ===

L'illa va romandre abandonada i fins a la triomfal expedició bizantina dirigida per Stravrakios al centre i sud de Grècia el [[783]] no es va començar a restaurar el domini bizantí, però no sembla que tampoc fossin establiments permanents militars fins després que Creta va ser reconquerida el [[961]]. Osios Theodoros, que va visitar l'illa en temps de Romà II (959-963) no va trobar ningú a l'illa. Theodoros va morir com ermità a l'illa a una església que va trobar al centre; un altre acompanyant Antònios, que era molt gran, va haver de marxar per maca de menjar. El cos de Theodoros fou trobat per visitants del Peloponès i els dèspotes d'[[Esparta]] van ordenar d'enterrar-lo en lo que fou l'origen del monestir d'Osios Theodoros.

 

=== Els Eudaimonoioannis de Monemvàsia i els Venieri ===

L'illa fou visitada regularment i potser hi va haver algun establiment ocasional, ja que s'hi han trobat alguns objectes, però no fou fins al segle XII que la família Eudaimonoioannis va tenir l'illa com a propietat privada; aquesta família junt amb els Mamonades i els Sophianoi, dominaven a [[Monemvàsia]] i havien aguantat el setge dels normands el [[1147]]. El [[1204]] Citera no fou esmentada al repartiment de l'Imperi, però es va donar per suposat que era dins la zona veneciana; el [[1205]] encara estava governada per Nikolaos Eudaimonoioannis però el [[1207]] en fou nomenat marquès (Marquese di Cèrigo, el nom italià Cerigo deriva de l'eslau Tzerígo) el patrici venecià Marco Venieri (que com que també tenia terres a Creta va preferir viure allí) però no per això es va acabar el poder de la família Eudaimonoioannis; el [[1238]] els Venieri i els Eudaimonoioannis van enllaçar per matrimoni (la filla de Nikolaos i el fill de Marco, Bartolomeo Venieri) i Nikolaos va cedir l'illa com a dot a la seva filla. El [[1248]] la ciutat de Monemvàsia, de qui nominalment encara depenia l'illa fou presa pels venecians i francs després de tres anys de setge i això va fer disminuir la influència de la família grega, i els Venieri, ocupats a Creta, no se'n van preocupar. Després del [[1261]] amb la recuperació de [[Constantinoble]], els emperadors bizantins van prendre possessió de l'illa sense oposició sens dubte per la submissió voluntària del seu governador, un membre de la família dels Eudaimonoioannis. El [[1275]] un enviat de Venècia va arribar a l'illa que era governada per un oficial bizantí de nom Paulus Savastos, (‘homine domini Imperatoris et capitaneus dicti loci Cedrigi') que era membre de la família dels Monoioannis, una branca dels Eudaimonoioannis. Als anys vuitanta va estar a l'illa Licarios, gran duc de la flota bizantina, per la qual cosa de fet el domini venecià no es va exercir fins que el [[1309]] els Venieri, amb un altre enllaç matrimonial, van aconseguir controlar altre cop l'illa. Els quatre néts de Bartolomeo Venieri van dividir l'illa en 24 feus, i se'n van quedar sis cadascun; l'illa sencera fou assignada a un d'ells com a marquès (Nicolò Venieri), però exclosa l'àrea de Palaipolis (Kastri) i terres properes a Kapsali que van quedar indivises. Els habitants foren convertits en serfs i l'illa usada només com a base contra els catalans llavors enemics de Venècia. Aviat uns pirates turcs es van establir a l'illa i es va haver de portar un contingent de 900 soldats des Creta per expulsar-los. També els venecians van haver de portar aliments per als habitants; les relacions entre els Venieri i Venècia van empitjorar progressivament perquè els Venieri permetien la pirateria contra aliats de Venècia i per la manca de cooperació amb la guerra contra Gènova; quant el [[1354]] els Venieri van demanar una llicència d'exportació i se'ls va concedir només la meitat del demanat, els Venieri es van convertir en oposició al govern de la República i van afavorir la revolta a Creta i la proclamació a Creta de la República de San Titus ([[1363]]). Però la derrota dels rebels va derivar en un major control venecià de les possessions a les mars Egea i Jònica. Els quatre germans Venieri foren declarats deposats i 11 dels 24 feus els hi foren confiscats; l'illa fou declarada possessió veneciana administrada per un governador o ''Castellani''. Es van establir posicions fortificades a Kapsali, Mylopotamos i especialment a Palaiochora, (la ciutat grega on està Aghios Demetrios, fundada pels Eudaimonoioannis abans del [[1205]]) i els ports de Kapsali i Aghios Nikolaos (Avlemon) foren reforçats, i fins i tot es va voler aixecar un castell al costat de Aghios Georgios, que mai no fou construït.

 

=== Domini venecià ===

A partir del [[1301]] Citera era seu d'un bisbat ortodox dependent de Monemvàsia (el ''Chysobullon''), i el domini venecià directe des del [[1365]] no va canviar la llibertat religiosa dels grecs però aviat el bisbe es va convertir en el ''protopapas'', títol equivalent a delegat episcopal. El segle XV els bisbes van recuperar el seu títol.

 

 

=== Governadors (Castellani i Proveditori) ===

* 1698 - 1700 Marcantonio Trevisano

* 1700 - 1702 Marco da Riva

 

=== Francesos i Britànics ===

El [[1797]] va passar a França i fou inclosa a les [[províncies Il·liriques]]. El [[1798]] l'illa fou altre cop assolada per un terratrèmol. Des del [[1800]] va formar part de la [[República de les Set Illes]] i després de la segona ocupació francesa ([[1807]]-[[1809]]), fou ocupada pels britànics l'[[octubre]] de [[1809]] i el [[1815]] integrada a la [[República de les Illes Jòniques]]. Amb les illes jòniques va passar a Grècia el [[1864]].

 

=== Temps moderns dins Grècia ===

El [[1903]] fou altre cop teatre d'un devastador terratrèmol. El [[1917]] una efímera administració autònoma es va instal·lar a l'illa durant la confusió de la guerra, però la sobirania grega mai va estar en discussió. A la segona guerra mundial l'illa fou ocupada pels alemanys. La resistència es va organitzar sobretot a Potamos i fou alliberada pels partisans el [[4 de setembre]] de [[1944]]. L'illa va continuar perdent població per l'emigració i als anys vuitanta eren només tres mil persones, però darrerament el turisme ha fet que es recuperés lleument.