|
== Història ==
===Fundació===
De l'orde del [[Cister]], filial de l'[[Abadia de la [[GrandGran Selva]], (Bolhac, [[LlenguadocBolhac (Tarn i Garona)|Bolhac]], Llenguadoc), fou fundat l'any [[1150]] originàriament a [[Valldaura]], a Collserola, al [[Vallès Occidental]], per donació dels [[Montcada (llinatge)|Montcada]]. [[Guillem Ramon I de Montcada|Guillem Ramon de Montcada]] i els seus fills [[Guillem I de Montcada i de Bearn|Guillem]], [[Ramon I de Montcada i de Montcada|Ramon]] i Berenguer, donaren a l'abat de la GrandGran Selva, en mans del seu prior Guillem i en presència del monjo Guillem de Montpeller, un [[alou]] de la seva propietat a [[Cerdanyola del Vallès]], conegut com l'alou de Valldaura perquè s'hi fundés un monestir, junt.Junt amb el terreny se'ls concedia un permís per utilitzar els molins de Rocabruna, a més a més d'un ajut de 100 [[Morabatí (moneda)|morabatins]] d'or anuals i gra suficient, mentre durés l'edificació del nou monestir.{{sfn|Fort i Cogull|1979 |p=36}}
El fet que s'escollís per a la ubicació de l'edifici del monestir una part baixa i no el cim de la muntanya, va ser per l'existència en aquest lloc d'algun tipus de construcció, ja que poc temps després de la donació ja es trobaven a [[Santa Maria de Valldaura]] dotze [[monjo]]s, tres [[germà llec|conversos -frares laics dedicats a tasques manuals-]] i l'[[abat]] Guillem procedents del monestir de la Grand Selva.
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - General.JPG|miniatura|esquerra|Vista general]]
Però la manca de recursos hídrics, l'excessiva proximitat a Barcelona i d'una al gran [[monestir de Sant Cugat del Vallès|monestir com Sant Cugat del Vallès]], així com d'altres impediments, feren que aquesta fundació no es perllongués en el temps i la comunitat de monjos es va veure forçada a buscar un emplaçament més adient dos anys més tard.{{sfn|Sánchez y González|2001 |p=39}}
La comunitat va sol·licitar al comte de Barcelona i príncep d'Aragó, [[Ramon Berenguer IV]] la concessió d'un lloc més proper a la recent conquerida [[Catalunya Nova]], per tal de traslladar-hi la casael conventualmenestir. El comte hi accedí i els hi donà l'Espluga d'Ancosa. El lloc no era gens apropiat per la vida conventual i per tant la comunitat mai hi construíbastí un monestir, però sí una granja, coneguda amb el nom dela Granja d'Ancosa.
El 2 de juny [[1160]], [[Guerau Alemany IV de Cervelló]], [[Gerard de Jorba]] i [[Guillem de Montagut]] els van fer donació del paratge de Santes Creus a l'emplaçament actual vora el [[riu Gaià]],{{sfn|Sánchez y González|2001 |p=55}} amb aigua abundant i suficientsprou terres per a garantir l'economia del monestir. NoAixò obstantno aixòobstant, per una disputa jurisdiccional entre les diòcesis de Barcelona i Tarragona, el trasllat es va demorar fins que el papa [[Alexandre II (papa)|Alexandre II]] va decretar la independència del monestir el [[1168]]. L'any [[1169]] es fava fer el trasllat definitiu de tots els monjos que encara quedaven a Valldaura i l'any següent s'hi afegeixafegí la comunitat veïna de [[Sant Pere de Gaià]].
===Expansió===
La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant 100 anys, i s'inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir de Santes Creus. L'abat aprovà els plànols de l'edifici dins eldel més pur estil arquitectònic cistercenc, a semblança del monestir del qual procedia, el de la GrandGran Selva.
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre detall.JPG|miniatura|esquerra|Detall del claustre]]
El [[1168]] es comencen a bastir les principals dependències monacals. La nova església es comença el [[1174]]. L'any [[1191]] es posava la primera pedra del dormitori dels monjos; l'any [[1211]], en temps de l'abat [[Bernat d'Àger]], es cobreix l'[[absis]]. L'església s'acaba el [[1226]], l'hospital de Sant Pere s'hi bastí l'any [[1229]]; l'any [[1302]] fou posada la primera pedra del refetor del claustre –avui desaparegut -, i l'any [[1313]] fou començat el claustre anterior i finalitzat l'any [[1341]], obra de [[Reinard Fonoll]], arquitecte [[anglès]].
Aviat els monjos iniciaren una política d'expansió territorial a una i altra banda de l'eix del riu Gaià, adquirint terres a la Marca del Penedès, al Tarragonès, a l'Alt Camp, a la Segarra, a l'Urgell, ila lComarca d'Anoia, i altres llocs més allunyats del monestirllunyans, com al Baix Ebre, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
A mitjan {{segle|XIII|s}} la monarquia catalana interfereixinterferí en la ritme de l'abadia mostrant-hi un interès per la mateixa que alhora pertorbapertorbà la senzillesa de la vida monàstica cistercenca i engrandeixengrandí el complex monacal amb construccions noves i valuoses. ÉsFou l'època de l'abat [[Sant Bernat Calvó]] (1226-1233), conseller de [[Jaume el Conqueridor]] (1213-1276), a qui va acompanyar en les conquestes de Mallorca i València.
Un impuls notable el rebé quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el monestir es convertí en tomba del comtes-reis, cosa que comportà la dignificació del monestir a fi d'acollir les restes reials. El successor a la corona, [[Pere el Gran]] (1276-1285), va dispensar el seu reial patrocini a l'abadia i hi va voler ser enterrat, com també ho serien després el seu fill [[Jaume el Just]] (1291-1337) i la seva esposa, [[Blanca de Nàpols|Blanca d'Anjou]].
|
