Charles Perrault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 14:
Després de prop de deu anys d'aquella ocupació, el 1663, fou elegit per [[Jean-Baptiste Colbert|Colbert]] com a secretari per assistir-lo i aconsellar-lo en matèria d'arts i [[Ciència|ciències]], sense oblidar la literatura. Fou director general del departament d'[[Obra pública|obres públiques]], membre de la comissió que més tard es convertí en l'[[Académie des Inscriptions]], i el 1671 he fou admés a l'[[Acadèmia Francesa]].
Perrault justificà la seva elecció de distintes maneres. Una fou l'ordenada organització dels assumptes financers de l'Acadèmia, l'altra la suggestió del costum del manteniment de les sessions públiques per la recepció de candidats. La mort de Colbert el 1683 posà un punt final a la carrera oficial de Perrault i es lliurà plenament a la literatura i a la [[polèmica]]. Començà el 1686 amb una [[epopeia]] en sis cants: "[[Paulí de Nola|Saint Paulin]], bisbe de Nole", amb una [[epístola]] [[Catolicisme|cristiana]] sobre la penitencia i una [[oda]] als nous conversos, en el rerefons de la qual es trobava la qüestió de si es podia fer art de la religió, cosa que ell contestava afirmativament. El 1687 publicà el poema "L'era de Lluís el Gran". Aquest poema tracta la famosa disputa entre els antics i els moderns, ja que en ell es compara el rei [[Lluís
No se sap què empenyé Perrault a la composició dels únics treballs pels quals és encara llegit. El primer dels contes de Perrault, ''Grisélidis'', escrit en vers, aparegué el 1691, i fou reimprès el 1694 juntament amb altres dos relats amb el títol de "Griselda i Els desitjos ridículs més Pell d'ase".
|