Pierre Corneille: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Tipografia |
||
Línia 19:
Corneille va continuar innovant el teatre francès fins a la seua mort. Va provar fortuna amb el teatre musical (''Agésilas'', ''Psyché''). També va abordar el tema de la renúncia, mitjançant la incompatibilitat del càrrec reial amb el dret a la felicitat (''Sertorius'', ''Suréna''). La comparació amb Racine es va girar en contra seua, ja que ambdós autors van crear quasi simultàniament sengles obres sobre el mateix tema, Corneille ''Titus i Berenice'' i Racine [[Berenice (Racine)|''Berenice'']].
Al final de la seua vida, la seua situació econòmica era tan dolenta que el mateix [[Nicolás Boileau|Boileau]] va sol·licitar per a ell una pensió reial, que [[Lluís
L'extensió i riquesa de la seua obra ha fet que a França es desenvolupe l'adjectiu ''cornelià'', el significat del qual és avui dia bastant ampli, ja que significa al mateix temps la voluntat i l'heroisme, la força i la densitat literària, la grandesa d'ànima i la integritat, i una oposició irreductible en els punts de vista.
| |||