Batalla de Cremona: diferència entre les revisions

m
Tipografia
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎top: clean up and re-categorisation per CFD, replaced: caption → caption , peu_de_foto → peu AWB
m Tipografia
Línia 49:
Ambdós exèrcits es mantingueren diversos dies expectants mentre es vigilaven, però la nit del [[8 de juliol]] del [[1701]] el [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugeni de Savoia]] sorprengué novament el Mariscal [[Nicolas Catinat]] al travessar el riu [[Adige]], atacant l'aïllada cavalleria borbònica el [[9 de juliol]] que fou derrotada a la [[Batalla de Carpi]].
 
Els exèrcits borbònics es replegaren rere el riu [[Oglio]] adoptant una posició defensiva, però de resultes de la derrota el comandant en cap [[Nicolas Catinat]] fou destituït i rellevat pel [[François de Neufville de Villeroy|Duc de Villeroy]]. Aquest, sense gaires dots militars però desitjós de complaure [[Lluís  XIV de França]] per haver-lo nomenat, travessà triomfal el riu [[Oglio]] desitjós de presentar batalla als exèrcits imperials.
 
=== Contraofensiva i nova derrota borbònica ===
El [[François de Neufville de Villeroy|Duc de Villeroy]], sense gaires dots militars però desitjós de complaure [[Lluís  XIV de França]] per haver-lo nomenat, travessà triomfal el riu [[Oglio]] ansiós per presentar batalla als exèrcits imperials. El [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugeni de Savoia]] adoptà una posició defensiva i quan les tropes es llançaren a un atac frontal, foren derrotades. A causa d'aquest fracàs, el mariscal borbònic ordenà a les seves tropes d'acampar a [[Urago]] esperant que el [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugeni de Savoia]] sortís de la seva posició defensiva i poder lliurat una batalla a camp obert, aprofitant la seva superioritat numèrica, però transcorregut dos mesos sense i amb dificultats d'aprovisionament creixents, les tropes borbòniques hagueren d'aixecar el camp i travessar riu Oglio, per replegar-se a les seves bases de Cremona.<ref>Histoire de France... jusqu'en 1789, Bon Louis Henri Martin </ref>
 
== La batalla ==
Línia 62:
 
{| class="toccolours" style="float: left; margin-left: 0em; margin-right: 1em; font-size: 85%; background:#E7EDF5; width:40em; max-width:50%;" cellspacing="2"
| style="text-align: left;" | '''El "valent de Cremona"'''<br />En absència del coronel Lally, el major [[Daniel O'Mahony]] prengué el comandament del regiment de Dillon i rebutjà l'atac per sorpresa de les tropes imperials, obligant-les a retirar-se i salvant així la ciutat de Cremona. Ell mateix va ser l'encarregat de transmetre al rei [[Lluís  XIV de França]] la notícia a [[Versalles]]. El rei el va nomenar coronel i des d'aleshores es va convertir en un personatge conegut sota el nom de "el valent de Cremona".<ref>[[Louis de Rouvroy|Duc de Saint-Simon]] parla del fet en les seves ''Memòries'' (Siècle de Louis XIV, la Régence, Louis XV - Tom 3, Capítol XIX, pàgina 378)
 
''En acabar l'àpat del dia el rei es tancà amb ell al seu despatx (...) Transcorreguda una hota el rei sortí del seu despatx. Mentre es canviava de roba per anar als seus jardins, feu grans elogis de Cremona i sobretot dels seus principals oficials. Es complagué estenent-se sobre [[Daniel O'Mahony|O'Mahony]] i va dir que no havia sentit mai a ningú explicar tan bé tots els fets. Afegí que li donava mil francs de pensió i depatx de coronel. Es tractava d'un major del regiment Dillon.'' </ref>
|}
 
Finalment però, els francesos van aconseguir reagrupar-se i recuperar terreny gràcies a les tropes irlandeses al servei de [[Lluís  XIV de França]]. A la fi, el regiment Vaisseaux va aconseguir forçar el parapet construït pels imperials a l'entrada de la ciutat, a prop d'on desembocava l'aqüeducte.
 
Des d'aquell moment el [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugeni de Savoia]] perdé el control sobre [[Cremona]]. Acabava de fracassar en el seu intent de prendre la porta del Po, i les seves tropes eren malbaratadas majoritàriament en combats carrer per carrer, mentre els magistrats de la ciutat refusaven declarar-se en favor de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]. Pensant doncs a retirar-se, va posar tropes de guàrdia a la porta de Santa Margarita i es va replegar cap a aquesta sortida; finalment, després d'un furiós combat en una església, va evacuar la ciutat.
3.393.641

modificacions