Anticòs monoclonal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
Cap resum de modificació
Línia 1:
Un '''anticòs monoclonal''' (en anglès ''monoclonal antibody'', abreviat mAB) és un [[anticòs]] homogeni produït per una cèl·lula híbrida producte de la fusió d'un [[clon]] de [[Limfòcit B|limfòcits B]] descendent d'una sola i única [[cèl·lula mare]] i una [[Plasmòcit|cèl·lula plasmáticaplasmàtica]] tumoral.
 
Els anticossos monoclonals són anticossos idèntics perquè són produïts per un sol tipus de [[cèl·lula]] del [[sistema immunitari]], és a dir, tots els clons procedeixen d'una sola cèl·lula mare. És possible produir anticossos monoclonals que s'uneixin específicament amb qualsevol molècula amb caràcter antigènic. Aquest fenomen és de gran utilitat en bioquímica, biologia molecular i medicina.
 
==Producció d'anticossos monoclonals==
Si una substància estranya (un [[antigen]]) s'injecta en el cos d'un ratolí o en un humà, alguna de les [[Limfòcit B|cèl·lules B]] del seu sistema immunitari es transformaran en [[Plasmòcit|cèl·lules plasmátiquesplasmàtiques]] i començaran a produir anticossos que s'uniran a aquest antigen. Cada cèl·lula B produeix un sol tipus d'anticòs, però diferents limfòcits B, produiran anticossos estructuralment diferents que s'uneixen a distintes parts de l'antigen. Aquesta barreja fisiològica natural d'anticossos és coneguda com a [[anticòs policlonal|anticossos policlonals]].
 
Per a produir anticossos monoclonals, primer s'extreuen cèl·lules B de la [[melsa]] d'un animal que ha estat exposat a l'antigen. Aquestes cèl·lules B són fusionades en presència de [[Polietilenglicol|polietilenglicol (PEG)]] amb cèl·lules tumorals de [[mieloma múltiple]] (un tipus de càncer) que poden créixer indefinidament en un [[cultiu cel·lular]]. Aquesta fusió fa a les membranes cel·lulars més permeables. Aquestes cèl·lules fusionades híbrides, anomenades [[hibridoma|hibridomes]] poden multiplicar-se ràpidament i indefinida, i poden produir gran quantitat d'anticossos. Els hibridomes són suficientment diluïts i conreats per a obtenir un nombre diferent de determinades colònies, les quals produeixen només un tipus d'anticòs. Els anticossos de diferents colònies són analitzats per a conèixer la seva capacitat d'unir-se a un antigen determinat, per exemple amb un tipus de test anomenat [[ELISA]], i per a seleccionar-se i aïllar-se de la manera més efectiva.
 
El procés de producció d'anticossos monoclonals és complex. Primer es disgrega la melsa del ratolí immunitzat, on s'acumulen els limfòcits B que tenen una escassa viabilitat en cultiu, i es fusionen amb cèl·lules de mieloma deficients en enzims implicats en la síntesi del nou ADN com la [[Timidina-cinasa|timidina-cinasa (TK)]] o la [[Hipoxantina-guanina-fosforibosil-transferasa|hipoxantina-guanina-fosforibosil-transferasa (HGPRT)]]. Els productes de la fusió cel·lular (hibridomes) són conreats en un medi HAT (d'[[hipoxantina]], [[aminopterina]] i [[timidina]]) on les cèl·lules mielòmiques són eliminades. Només les cèl·lules producte de la fusió entre un linfocitolimfòcit i una cèl·lula de mieloma són capaces de créixer en aquest medi HAT. Les cèl·lules híbridashíbrides obtingudes després del procés de fusió contenen un nombre elevat de cromosomes (72 del mieloma i 40 del limfòcit B) que en les successives divisiónesdivisions cel·lulars s'aniran perdent fins a oscil·lar entre els 70 i els 80 cromosomes. Com a conseqüència d'aquest procés, algunes cèl·lules perden la capacitat de secreció d'anticossos o bé funcions bàsiques per a la viabilitat cel·lular. Per això tan aviat com s'identifica com positiu un pouet se sotmet a un procés de clonació per a evitar el creixement de cèl·lules no productores que al ser [[metabolisme|metabólicamentemetabòlicament]] més eficients acabarien per dominar el cultiu.
 
Els anticossos monoclonals poden ser produïts en cultius cel·lulars o en animals. Quan les cèl·lules d'un hibridoma són injectades en cultius de teixits com el peritoneu (cavitat peritoneal), produeix tumors que sintetitzen un fluid ric en anticossos anomenat [[Ascites|líquid ascític]].
Línia 31:
Els anticossos monoclonals s'utilitzen en molts camps com:
# '''[[Investigació]] biomèdica''', com la identificació i clonació de gens, la identificació i aïllament de proteïnes, l'activació d'enzims, coneixement de l'estructura molecular i morfogènesi.
# '''Diagnòstic''': En medicina, gràcies a la gran especificitat i capacitat pràcticament il·limitada dels anticossos monoclonals per a reconèixer qualsevol estructura química, permet la detecció d'[[hormona|hormones]], [[vitamina|vitamines]], [[citocina|citocines]]; el monitoratge de fàrmacs, detecció de [[malaltia infecciosa|malalties infeccioses]] en [[microbiologia]]; la detecció d'al·lergenslèrgens en [[al·lèrgia]], [[hematologia]], [[marcador tumoral|marcadors tumorals]] i [[infart de miocardi|infarts de miocardi]], aplicacions forenses, immunoescintografia. En les tècniques diagnòstiques s'empren diverses eines de biologia molecular com [[ELISA]], [[EIA]], [[citometria]], [[immunohistoquímica]], [[immunofluorescència]]. Els anticossos monoclonals són unes de les substàncies més utilitzades en els laboratoris de diagnòstic.
# '''Catàlisia''': s'han utilitzat com [[catalitzador]]s de múltiples [[reacció química|reaccions químiques]].
# '''Biosensors''': Els anticossos monoclonals acoblats a [[transductor]]s electrònics poden detectar tant molècules orgàniques com inorgániquesinorgàniques com la [[contaminació]] de metalls pesants en aliments i aigua, detecció de gasos tòxics, etc. Un biosensor és un instrument analític format per un material biològic immobilitzat com un enzim, anticòs, cèl·lula sencera, orgànul o combinacions d'aquests, en íntim contacte amb un sistema transductor adient que converteixi el senyal bioquímic en un senyal elèctric quantificable.
# '''Tractament''': Les aplicacions terapèutiques constitueixen el camp més important dels anticossos monoclonals, ja que són capaços d'erradicar certes infeccions i destruir cèl·lules, incloses les tumorals, mitjançant distints mecanismes. Per aquesta raó, són excel·lents substàncies per al tractament de malalties infeccioses, [[malaltia autoimmunitària|malalties autoimmunitàries]], el càncer o en trasplantaments per a evitar el rebuig. Existeixen diversos anticossos monoclonals aprovats per al seu ús en determinades malalties.
 
Línia 52:
!Anticòs monoclonal!!Antigen!! Mecanisme d'acció!! Indicacions
|---
| [[Abciximab]] || Glicoproteïna Gpllb/llla ||Inhibeix l'agregació [[plaqueta|plaquetària]] ||Antitrombòtic en intervencions coronàries i angioplástiquesangioplàstiques
|---
| [[Adalimumab]] || [[TNF]]-alfa||Inhibeix l'efecte proinflamatori de TNF-alfa|| [[Malaltia de Crohn]], [[artritis reumatoide]], [[espondilitis anquilopoètica]], [[psoriasi]]