Revisió del 19:16, 30 abr 2020 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.088 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:02, 1 maig 2020 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.088 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: Segons la seva col·locació pot ser un [[prefix]] (si està davant del lexema), [[infix]] (enmig) o [[sufix]] (al final del lexema), [[interfix]] o [[circumfix]]. Es poden combinar diversos afixos alhora, fins i tot del mateix tipus, per crear nous derivats. Els afixos aporten sempre un matís al [[significat]] de la paraula, a diferència dels morfemes flexius que només afegeixen matisos gramaticals. A vegades poden canviar la categoria a què pertany la paraula resultant, especialment en el cas dels sufixos.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Gramàtica i cognició : una aproximació cognitiva a l'anàlisi lingüística\|url=https://www.worldcat.org/oclc/889967321\|lloc=Barcelona\|isbn=978-84-9029-053-8\|cognom=Mateu i Fontanals\|nom=Jaume\|llengua=\|data=2011\|editorial=UOC\|pàgines=144-148\|capítol=Afixos i bases\|col·lecció=Volume 167 de ''Manuals series: Humanitats''\|edició=}}</ref> ElMols afixos en se no signifiquen gaire res «re-» «-~~tge~~atge», en comparació amb els elements de mots compostos, però la diferència és gradual. Formes intermediaris es diuen afixoide o més aviat prefixoide o pseudoprefix com ara «auto-» o «euro», generalment en mots cults o neologismes.<ref name=":0">{{Ref-llibre\|títol=Léxic i neologia (2a. ed.).\|url=https://www.worldcat.org/oclc/1001383022\|editorial=Documenta Universitaria\|data=2008\|lloc=Barcelona\|isbn=978-84-9984-055-0\|cognom=Cabré\|nom=María Teresa\|edició=\|llengua=\|pàgines=\|col·lecció=''Monografies'' n°5}}</ref> Tenen un pol fonològic molt més llarg en comparació amb, per exemple «in-» o «-re» o «-[[-isme\|isme]]».<ref name=":0" /> == Referències ==

Afix: diferència entre les revisions