Atabeg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m No forma part del nom, innecessari per desambiguar |
m https://acnllengua.files.wordpress.com/2010/07/questions-per-millorar-la-redaccio.pdf |
||
Línia 11:
Els atabegs segueixen esmentats tot el {{segle|XII}} i al {{segle|XIII}}, però sense poder agafar influència fins que els sultans foren posats sota protectorat mongol, i fou llavors quan van sorgir atabegs influents com Djalal al-Din Karatay, però controlat per un consell d'alts dignataris que no permetia a un sol atabeg tenir el poder. Tots els atabegs sortien de la categoria dels militars, generalment esclaus o d'origen esclau. Quasi sempre, si n'hi havia, els atabegs es casaven amb la vídua del príncep difunt i mare del príncep sota custòdia i així per exemple [[Zahir al-Din Tughtegin]], atabeg de Damasc es va casar amb la mare de Dukak.
Les seves funcions eren la participació total al govern que l'eximia de funcions inferiors, encara que podia ser substituït per un altre atabeg. Una vegada el príncep era major l'autoritat de l'atabeg desapareixia i esdevenia un conseller. Quan un atabeg no es conformava amb això la situació podia acabar malament amb l'execució de l'atabeg o amb el trencament.
Finalment el càrrec va esdevenir hereditari; a Damasc [[Zahir al-Din Tughtegin]] va prendre el poder efectiu al morir Dukak sense hereu; a mitjan {{segle|XII}} els atabegs de l'[[Azerbaidjan]] ([[Ildegízides]], originats en [[Ildegiz]] atabeg del sultà Arslan) van formar una dinastia; a [[Mossul]] el sultà fou eliminat pels hereus de l'atabeg [[Imad ad-Din Zengi]] ([[1144]]); el darrer sultà principal seljúcida de l'Iran fou eliminat el [[1192]] per una coalició entre Ildegízides, el [[Khwarizmshah]] [[Muhammad de Khwarizm]] i el califa. No obstant els atabegs no van agafar en general el títol de sultà, i van conservar el seu propi, que ara es podia considerar equivalent a sultà o príncep territorial.
| |||