Harun ar-Raixid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m https://acnllengua.files.wordpress.com/2010/07/questions-per-millorar-la-redaccio.pdf
Línia 12:
L'agost del [[785]] el seu pare va morir camí a [[Gurgan]], quan anava a veure l'hereu [[Al-Hadi (abbàssida)|al-Hadi]] per imposar-li la renúncia al tron en favor del seu germà Harun ar-Raixid, el segon hereu. El [[camarlenc]] [[Ar-Rabí ibn Yunus|ar-Rabí]] va fer proclamar al-Hadí a [[Bagdad]] i una revolta que va esclatar a la capital, probablement instigada pels enemics d'al-Hadi, fou sufocada.
 
Al-Hadí volia eliminar de la successió el seu germà Harun, que romania sota tutela del barmàquida Yahya ibn Khalid, que l'encoratjava a resistir. Harun va refusar renunciar i va acabar a la presó i amenaçat de ser executat. PeròTanmateix,, sobtadament, al-Hadi va morir el [[14 de setembre]] del [[786]], segons els rumors enverinat per al-Khayzuran, mare d'Harun ar-Raixid; aquest va ser proclamat califa. Yhaya ibn Khalid va ocupar la posició principal en l'administració fins al [[803]].
 
== Regnat ==
Línia 30:
* Diverses revoltes locals al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], on successius governadors no aconseguien la completa pau; només Abu al-Abbas al-Fazl ibn Sulayman al-Tusi (782-783) i [[al-Fadl ibn Yahya]] al-Barmaki (793-795) havien gaudit de pau i hi havien estabilitzat la situació, però amb [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] (796-806) es van executar diversos notables a petició del poble, i es van cobrar taxes molt altes al camp, cosa que li va permetre enviar valuosos regals al califa i mantenir-se en el poder. Aquestes actuacions van causar alguna revolta, la principal la d'Abu l-Khasib Wuhayb ibn Abd Allah a Nasa ([[801]]) i la de [[Rafi ibn al-Layth]] ibn Nasr ibn Sayyar a [[Samarcanda]] ([[806]]). Aquesta darrera va obligar al cessament del governador Ali ibn Isa, però tot i així va agafar gran volada el [[807]]/[[808]]; Harun ar-Raixid en persona, acompanyat dels seus dos fills al-Mamun i Salih, va marxar contra el rebel amb un exèrcit iraquià, però es va haver d'aturar a [[Tus]] a causa de la seva mala salut, que durant el viatge va empitjorar (novembre del [[808]]). La revolta fou sufocada pel governador militar [[Harthama ibn Ayan]].
 
En matèria militar exterior, va crear el territori dels [[Awasim]] amb centre a [[Manbidj]] ([[786]]) i el [[787]], aprofitant conflictes interns a Bizanci, va ocupar la fortalesa d'al Safsaf, mentre un cos expedicionari àrab arribava fins a [[Ankara]]. L'emperadriu [[Irene de Bizanci]] (Ughusta pels musulmans, del seu títol d'Augusta), que va governar de fet l'imperi ([[797]] - [[802]]) va demanar la pau, i de moment el califa va refusar, però després va acceptar davant l'amenaça dels khàzars. PeròTanmateix,, el 802, quan va pujar al tron l'emperador Nicèfor I, la guerra es va reprendre i el [[803]] Harun en persona va dirigir l'exèrcit àrab i altre cop ho va fer el [[806]]. En aquesta segona, va tenir força èxit i va conquerir [[Heraclea-Cybistra]] i [[Tiana]]. Nicèfor, amenaçat pels búlgars, va acceptar un tractat de pau desavantatjós i va haver de pagar una capitació per a si mateix i el seu fill. El 805, va fer una incursió naval a Xipre i el 807 una a Rodes. Contra els khàzars, va haver de fer front a diverses incursions.
 
És ben conegut l'intercanvi d'ambaixades amb [[Carlemany]] i l'emperador occidental va rebre els drets de protecció dels cristians de [[Jerusalem]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jonathan |nom=Bloom |títol=Islam: A Thousand Years of Faith and Power |url= https://books.google.es/books?id=_aAoP3JaI_sC&pg=PA94&dq=Harun+al-Rashid+Charlemagne+right+JERUSALEM&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiH9YvujOHJAhXDNj4KHQLZD-0Q6AEIWzAF#v=onepage&q=Harun%20al-Rashid%20Charlemagne%20right%20JERUSALEM&f=false |llengua=anglès | editorial=Yale University Press |data=2002 |pàgines=94 |isbn=030012757X}}</ref>