Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3:
 
== Carles IV ==
Per poder disposar de fons que alleugerissin la [[crisi econòmica]], social i política i evitar el contagi dels moviments revolucionaris [[revolució americana|americà]] i [[revolució francesa|francès]] el secretari d'estat [[Manuel Godoy]] amb els ministre de justícia [[Gaspar Melchor de Jovellanos]] i els secretaris d'hisenda [[Diego de Gardoqui]], [[Francisco de Saavedra]] i [[Miquel Gaietà Soler i Rabassa]] van dissenyar el sistema de desamortització{{sfn|Friera Alvarez|2007|p=33}} amb les idees del [[despotisme il·lustrat]] per no destruir la [[Monarquia Absoluta Borbònica]]{{sfn|Friera Alvarez|2007|p=29}} i aconseguint que l'Estat no es vegués amenaçat per cap altre poder.{{sfn|Friera Alvarez|2007|p=31}}
 
El procés de desamortització va començar amb un conjunt de set reials decrets signats en [[1798]] per [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]{{sfn|Friera Alvarez|2007|p=27-29}} amb el permís de la [[Santa Seu]] per a expropiar els béns dels jesuïtes i d'obres pies que, en conjunt, eren una sisena part dels béns eclesiàstics. En aquesta, es van desamortitzar béns de la [[Companyia de Jesús]], d'hospitals, hospicis, cases de misericòrdia i de [[Col·legi major|col·legis majors]] universitaris, i incloïa també béns no explotats de particulars. En [[1805]] i [[1807]] es van expropiar els bens pròpiament eclesiàstics.