Edicte de tolerància de Galeri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
L'edicte de Sèrdica data de l'any 311, no del 313. Al 313 Galeri ja era mort.
 
Línia 1:
[[Fitxer:Galerius Edict Sofia Plaque 03.JPG|miniatura|Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària]]
L{{'}}'''edicte de tolerància''' de [[Sàrdica]] fou un [[edicte]] promulgat per l'emperador [[Galeri]] el [[313311]] a la ciutat de Sàrdica (''Sardica'' = Sofia), que establia la [[llibertat de culte]] i proselitisme per a la religió cristiana. Galeri, furibund anticristià, es va adonar de la impossibilitat de destruir la secta del cristians, i de què en cas de continuar la seva persecució la faria més forta. Per això va promulgar l'Edicte de tolerància que permetia lliurement les activitats del culte cristià, en igualtat a les altres religions, amb la condició que resessin al seu Déu per la permanència i benestar de l'[[Imperi Romà]]. El text de l'edicte de Sàrdica, conservat per [[Lactanci]], diu: "Atents només a la nostra extrema complaença i inveterada costum de tractar benignament a tots els homes, hem cregut haver d'estendre als cristians la nostra indulgència, de manera que des d'ara puguin lliurement existir els esmentats cristians i restablir les seves reunions sempre que res maquinin contra l'ordre públic....A canvi de la nostra benignitat, deuen ells pregar al seu déu per la nostra salut, per la de l'Estat i per la seva pròpia, a fi que la República prosperi per arreu i ells mateixos puguin viure tranquils en les seves morades."
Abans d'aquest edicte Lactanci esmenta un altre edicte, emès per [[Constantí el Gran]] després de la seva proclamació com August, en el qual permetia el culte cristià als territoris sota la seva jurisdicció. El seu text no s'ha conservat.