Apol·lodor d'Atenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais durs |
retoc i referència |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic''' (en [[llatí]] ''Apollodorus'', en [[Grec antic|grec]] Άπολλόδωρος) fou un [[gramàtic]] atenenc fill d'un home dit Asclepíades i
Va escriure alguns llibres històrics i altres sobre variats temes. Se sap que una de les seves obres històriques (χρονικά), la va escriure el [[143 aC]] i la va dedicar a [[Àtal II de Pèrgam]], que va morir l'any [[138 aC]], però no se sap i Apol·lodor va viure més enllà d'aquesta data.
{{Autoritat}}▼
De les obres que va escriure només n'ha quedat una, i encara de forma parcial, que porta el títol de Βιβλιοθήκη (''Biblioteca'') i consta de tres llibres. És la millor entre les obres existents d'aquest tipus. Conté un relat ben ordenat de nombrosos temes de la [[mitologia]] i de l'època dels herois de Grècia. L'obra recull molts passatges dels poetes, especialment dels poetes eòlics, de [[logògrafs]] i d'historiadors. Comença parlant de l'origen dels déus i arriba fins a l'època de [[Teseu]], on sobtadament s'acaba. La part final, conté les històries de les famílies de [[Pèlops]] i [[Atreu,]] i probablement incloïa tot el cicle de Troia. La primera part de l’obra parla dels antics mites de la teogonia (origen dels déus) i la [[cosmogonia]] (origen del món), ordenats segons les diferents creences dels països grecs, segons diu [[Foci I de Constantinoble|Foci]]. Els antics van valorar molt aquesta obra, ja que constituïa una recopilació dels comentaris sobre el tema fets pels poetes grecs, i que avui tenen molt de valor, ja que la majoria de les obres de les quals Apol·lodor va obtenir la seva informació, així com d'altres obres semblants a la d'Apol·lodor, ara no existeixen.
Apol·lodor relata les seves històries mítiques amb un estil senzill i parla només d'allò que va trobar a les seves fonts, sense interpolar res ni modificar les formes genuïnes de les llegendes per intentar explicar-ne el significat. Aquesta simplicitat extrema de la Biblioteca, és més un catàleg d'esdeveniments, que no pas una història. De totes maneres, aquesta obra ara és atribuïda a l'autor conegut com el [[Pseudo-Apol·lodor]].
Se li va atribuir un catàleg sobre copes i vasos, però segons [[Ateneu de Naucratis]] el va escriure [[Apol·lodor de Cirene]]. Segons [[Natalis Comes]] fou també [[Apol·lodor de Cirene]] el que va escriure aquesta obra anomenada ''Biblioteca''.
De les seves obres perdudes en resten alguns fragments esparsos¨
*1. Περὶ τῶν Ἀθήνησιν ἑταίρων, sobre els cortesans atenencs. Recollit per Ateneu de Naucratis.
*2. Ἀντιγραφὴ πρὸς τὴν Ἀριστοκλέους ὲπιστμήν, que també recull Ateneu.
*3. Γῆς περίοδος, κωμικῷ μέτρῳ, és a dir, una Geografia Universal en [[Vers iàmbic|versos iàmbics]], recollida en part per [[Escimne de Quios]] segons menciona [[Estrabó]].
*4. Περὶ Ἐπιχάρμου, un comentari sobre les obres de teatre del poeta còmic [[Epicarm]], en deu llibres, mencionat per [[Porfiri]] i per [[Plotí]].
*5. Ἐτυμολογίαι, o ''Etimologies'', una obra a la qual es fa referència sovint, encara que no sempre amb aquest títol.
*6. Περὶ Θεῶν, en vint-i-quatre llibres. Aquesta obra contenia la mitologia grega, els orígens dels déus. La ''Biblioteca'', que explicava les èpoques heroiques, n'era una mena de continuació.
*7. Περὶ νεῶν καταλόγου o περὶ νεῶν, una explicació històrica i geogràfica del [[Catàleg de les naus]] al segon llibre de la ''[[Ilíada]]''. Constava de dotze llibres, i sovint la cita Estrabó i altres escriptors antics.
*8. Περπὶ Σώφρονος, un comentari sobre els μῖμος (Mims) de [[Sofró]]. Ateneu de Naucratis cita el tercer llibre i el quart es troba mencionat en un [[Escolis|escoli]] sobre [[Aristòfanes]].
*9. Χρονικὰ o χρονικὴ σύνταξις, una crònica en versos iàmbics, que contenia una història de 1040 anys, des de la destrucció de [[Troia]] (1184) fins a la seva pròpia època, el 143 aC. Era una mena de continuació de la ''Biblioteca'', i completava la història des de l'origen dels déus i del món fins al moment en què va viure. No se sap quants llibres la composaven. Esteve de Bizanci menciona un quart llibre, i [[Jordi Sincel·le]] també menciona l'obra.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/249?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image 17.Apollodorus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 234</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
▲{{Autoritat}}
{{ORDENA:Apollodor El Gramatic}}
[[Categoria:Gramàtics de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Escriptors atenencs]]
| |||