Wenceslao González Oliveros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Wenceslao González Oliveros''' ([[Salamanca]], [[1890]] - [[Madrid]] [[1965]]) fou un filòsof i polític espanyol. Abans de la [[dictadura de Primo de Rivera]] fou simpatitzant d'[[Alejandro Lerroux]] i [[Antonio Royo Villanova]] i catedràtic de filosofia del dret a la [[Universitat de Salamanca]]. Primo de Rivera el nomenà governador civil de [[Jaén]], Director General d'Ensenyament Superior i governador del [[Banc Exterior d'Expanya]] a proposta de [[José Calvo Sotelo]].
 
Durant la [[Segona República Espanyola]] milità a la [[Unión Monárquica Nacional]] i marxà a París com a corresponsal del diari [[El Debate]]. Posteriorment milità a [[Acción Española]]. [[Anticatalanisme|Anticatalà]] militant, fou nomenat [[governador civil]] de Barcelona de juliol de [[1939]] a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al [[castell de Montjuïc]], va rebre la visita a Barcelona de [[Heinrich Himmler]], cap de les [[SS]] i de la [[Gestapo]], a qui acompanyà a la seva visita a l'[[abadia de Montserrat]], va fer treure el monument al doctor [[Bartomeu Robert]], ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.
 
El 1940 fou substituït per [[Antonio de Correa y Veglison]]. Després fou nomenat president del [[Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas]] fins el 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación.