Conferència de Pau de Staten Island: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
|peu=Gravat de la Conferència de Pau, per Alonzo Chappel
}}
La '''Conferència de Pau de Staten Island''' fou una breu conferència diplomàtica informal celebrada entre representants de la [[Corona Britànica]] i les seves [[Tretze Colònies|colònies nord-americanes rebels]] amb l'esperança d'acabar ràpidament amb la naixent [[Revolució Americana]]. La conferència va tenir lloc l'11 de setembre de 1776, durant els dies posteriors a la [[Batalla de Long Island|captura britànica de Long Island]] i menys de tres mesos després de la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|declaració formal d'independència]] de les colònies. Es va celebrar a [[Conference House|Billop Manor]], la residència del coronel lleialista [[Christopher Billop]], a [[Staten Island]] ([[Estat de Nova York|Nova York]]). Els participants van ser l'almirall britànic Lord [[Richard Howe]] i els membres del
En posar-se al comandament de les forces terrestres britàniques a les colònies, Lord Howe havia buscat autoritat per resoldre pacíficament el conflicte. Tanmateix, el seu poder per negociar era, per disseny, extremadament limitat, cosa que feia que la delegació del Congrés fos pessimista respecte a una resolució sumària. Els
== Rerefons ==
[[Fitxer:Richard Howe, 1st Earl Howe - Project Gutenberg eText 18314.jpg|miniatura|esquerra|upright|L'almirall [[Richard Howe|Lord Richard Howe]] proposà la conferència i va representar els britànics.]]
Quan les autoritats britàniques planejaven com afrontar la rebel·lió de les seves [[colònies nord-americanes]] a finals del 1775 i principis del 1776, van decidir enviar una gran expedició militar per ocupar la ciutat de Nova York. Dos germans, l'almirall Lord [[Richard Howe]] i el general [[William Howe]], van rebre el comandament de les facetes naval i terrestre de l'operació, respectivament. Com que creien que encara podria ser possible acabar amb la disputa sense més violència, els germans Howe van insistir que se'ls concedís poders diplomàtics a més dels seus papers militars.{{sfn|Fischer|p=73|2004}} L'almirall Howe ja havia discutit anteriorment sobre els greuges colonials amb [[Benjamin Franklin]] el 1774 i el 1775 sense resolució. El general Howe creia que el problema de la fiscalitat colonial es podia resoldre mantenint la supremacia del Parlament.{{sfn|Fischer|p=74|2004}} Al principi, el [[Jordi III del Regne Unit|rei Jordi III]] va acceptar de mala gana concedir poders limitats als Howe, però Lord George Germain, Secretari d'Estat per Amèrica, va adoptar una línia més dura i va insistir que no se'ls atorgués cap poder que es pogués considerar que cedia a les exigències colonials d'exempció d'[[No taxation without representation|impostos sense representació]] o les anomenades [[Lleis Intolerables]]. Com a conseqüència, als Howe només se'ls va concedir la capacitat de concedir indults i amnisties, però no de fer cap concessió substancial.{{sfn|Fischer|p=73|2004}} Els comissaris també van rebre el mandat de demanar la dissolució del [[Congrés Continental]], restablir les assemblees colonials de preguerra, acceptar els termes de la Resolució de Conciliació de Lord North referents a l'autoimposició i prometre una nova discussió sobre greuges colonials. No es podrien fer concessions tret que s'acabessin les hostilitats i les assemblees colonials fessin admissions específiques de la supremacia parlamentària.{{Sfn|Reich|1997|p=65-68}}
[[Fitxer:Benjamin Franklin by Jean-Baptiste Greuze.jpg|miniatura|esquerra|upright|[[Benjamin Franklin]] i Lord Howe havien discutit anteriorment els greuges colonials.]]
Línia 22:
}}
A la [[batalla de Long Island]] del 27 d'agost de 1776, les forces britàniques van ocupar amb èxit l'oest de [[Long Island]] (actual [[Brooklyn]]), la qual cosa obligà Washington a retirar el seu exèrcit a [[Manhattan]].{{sfn|Fischer|2004|p=98}} El general Howe es va aturar per consolidar els seus guanys i els germans van decidir fer una aturada diplomàtica. Durant la batalla havien capturat diversos oficials de l'
Inicialment, Lord Howe va intentar reunir-se amb els homes com a ciutadans privats, ja que la política britànica no reconeixia el Congrés com a autoritat legítima.{{sfn|Trevelyan|1903|p=259}} Per tal que la conferència es dugués a terme, va acceptar la demanda dels Estats Units que fossin reconeguts com a representants oficials del Congrés.{{sfn|Fiske|1891|p=213}}{{sfn|Morris|1898|p=144}}
Línia 28:
== Trobada ==
[[Fitxer:Conference-house-staten-island.jpg|miniatura|La casa on va tenir lloc la conferència es conserva com a museu dins del Conference House Park, un parc de la ciutat de Nova York. És una Fita Històrica Nacional i figura al Registre Nacional de Llocs Històrics.]]
La [[Conference House|casa]] de [[Christopher Billop]] a [[Staten Island]] va ser escollida per ser el lloc de trobada. Havia estat ocupada per les tropes britàniques per a ser utilitzada com a caserna i estava en un estat brut, però se'n va netejar i habilitar una habitació per a la reunió.{{sfn|Morris|1898|p=144}} Les disposicions incloïen que un oficial britànic havia de restar al costat nord-americà com a ostatge durant la reunió; la delegació del Congrés, en lloc de deixar-lo rere les línies americanes, el va convidar a acompanyar-los. A l'arribada, la delegació va ser escortada al costat d'una línia de soldats hessians i cap a la casa, on, segons Adams, es va servir un àpat.{{sfn|Isaacson|2004|p=319}}
La reunió va durar tres hores i les dues parts no van poder trobar cap punt en comú.{{sfn|Isaacson|2004|pp=319-320}} Els nord-americans van insistir que qualsevol negociació requeria el reconeixement britànic de la seva recent declarada independència. Lord Howe mantingué que no tenia l'autoritat per satisfer aquesta demanda.{{sfn|Morris|1898|p=145}} Edward Rutledge va preguntar-li si tenia l'autoritat de derogar la Llei Prohibitiva (que autoritzava un bloqueig naval de les colònies) tal com havia afirmat Sullivan;{{sfn|Gruber|p=118|1972}} Howe ho negà al·legant que Sullivan estava equivocat. L'autoritat de Howe incloïa la capacitat de suspendre'n l'execució, sempre i quan les colònies acceptessin fer contribucions fixes en lloc dels impostos que el Parlament els havia imposat. Res d'això no es podria fer tret que les colònies primer acceptessin acabar amb les hostilitats.{{sfn|Gruber|p=119|1972}}
Durant la major part de la reunió, ambdues parts van ser cordials, però quan Lord Howe va expressar que sentiria la pèrdua d'Amèrica «com la pèrdua d'un germà», Franklin li va respondre que «farem tot el possible per salvar vostra senyoria d'aquesta mortificació».{{sfn|Isaacson|2004|pp=319-320}} Lord Howe va declarar que lamentablement no podia veure els delegats
== Efectes ==
Línia 38:
Els congressistes van tornar a Filadèlfia i van informar que Lord Howe «no té cap mena de proposició per fer-nos» i que «Amèrica no ha d'esperar res més que una submissió incondicional total».{{sfn|Edgar|1995|p=171}} Anys després, John Adams va saber que el seu nom figurava en una llista de persones específicament excloses de qualsevol indult que oferissin els Howe.{{sfn|Edgar|1995|p=170}} El Congrés va publicar l'informe de la comissió sense fer cap comentari. Com que Lord Howe tampoc no va fer públiques les conclusions de la reunió, molts van percebre el resultat de la conferència com un signe de debilitat britànica; tanmateix, molts lleialistes i alguns observadors britànics van sospitar que l'informe del Congrés reproduïa erròniament la reunió.{{sfn|Gruber|p=120|1972}} Un comentarista britànic va escriure sobre la reunió: «es van conèixer, van parlar, van marxar. I ara no queda res més que lluitar-ho».{{sfn|Gruber|p=119|1972}} Lord Howe va informar del fracàs de la conferència al seu germà, i després van preparar-se per a continuar la campanya per la ciutat de Nova York.{{sfn|Edgar|1995|p=174}} Quatre dies després de la conferència, les tropes britàniques van desembarcar a Manhattan i van ocupar la ciutat de Nova York.{{sfn|Fiske|1891|p=214}}
El debat parlamentari sobre els termes de la missió diplomàtica i les seves accions van impulsar alguns membres de l'oposició ([[Partit Whig anglès|Whig]]) a boicotejar essencialment els procediments parlamentaris.{{Sfn|Reich|1997|p=65-68}} El següent esforç de pau important es va produir el 1778, quan els britànics van enviar comissaris dirigits pel [[Frederick Howard|comte de Carlisle]] a la Filadèlfia ocupada. Se'ls va autoritzar a tractar amb el Congrés com un organisme i van oferir un autogovern que equivalia aproximadament a l'estat de [[Domini britànic]]. Aquest esforç va ser soscavat per la retirada prevista de les tropes britàniques de Filadèlfia i per les exigències dels Estats Units, que els comissaris no estaven autoritzats a concedir.{{sfn|Morton|2003|pp=94-95}}
== Referències ==
|