Conferència de Pau de Staten Island: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
 
[[Fitxer:Benjamin Franklin by Jean-Baptiste Greuze.jpg|miniatura|esquerra|upright|[[Benjamin Franklin]] i Lord Howe havien discutit anteriorment els greuges colonials.]]
Després que la flota arribés el juliol de 1776, l'almirall Howe va intentar obrir comunicacions amb el general de l'[[Exèrcit Continental]] [[George Washington]]. Es van rebutjar dos intents de lliurar cartes a Washington perquè Howe es negava a reconèixer el títol de Washington. Tanmateix, Washington va acceptar reunir-se en persona amb un dels assistents de Howe, el coronel James Patterson. A la reunió del 20 de juliol, Washington va saber que els poders diplomàtics dels Howe es limitaven essencialment a concedir indults, a la qual cosa va respondre que els nord-americansestatunidencs no havien comès cap falta i, per tant, no necessitaven indults.{{sfn|Gallagher|1999|pp=65-66}} Llavors, Lord Howe va enviar una carta a Benjamin Franklin on es detallava una proposta de treva i les ofertes d'indult.{{sfn|Isaacson|2004|p=316}} Després que Franklin llegís la carta al Congrés el 30 de juliol, va escriure a l'almirall que «enviar ofertes d'indult a les colònies, que són les mateixes parts ferides, [...] no pot tenir cap altre efecte que el d'augmentar el nostre ressentiment. És impossible pensar en la submissió a un govern que [[Crema de Falmouth|ha cremat amb la màxima barbaritat i crueltat el nostre poble indefens]], [...] [[Batalla dels Cedres|ha excitat els salvatges]] per a massacrar els nostres pacífics agricultors i els nostres esclaus per assassinar els seus amos, i fins i tot ara porta mercenaris estrangers per regar els assentaments amb sang».{{sfn|Isaacson|2004|p=317}} També va assenyalar a l'almirall que «alguna vegada em vàreu donar expectatives que la reconciliació era possible». Howe es va mostrar aparentment afectat per la contundent resposta de Franklin.{{sfn|Isaacson|2004|p=317}}
 
{{Caixa de citació
Línia 28:
== Trobada ==
[[Fitxer:Conference-house-staten-island.jpg|miniatura|La casa on va tenir lloc la conferència es conserva com a museu dins del Conference House Park, un parc de la ciutat de Nova York. És una Fita Històrica Nacional i figura al Registre Nacional de Llocs Històrics.]]
La [[Conference House|casa]] de [[Christopher Billop]] a [[Staten Island]] va ser escollida per ser el lloc de trobada. Havia estat ocupada per les tropes britàniques per a ser utilitzada com a caserna i estava en un estat brut, però se'n va netejar i habilitar una habitació per a la reunió.{{sfn|Morris|1898|p=144}} Les disposicions incloïen que un oficial britànic havia de restar al costat nord-americà com a ostatge durant la reunió; la delegació del Congrés, en lloc de deixar-lo rere les línies americanes[[Exèrcit Continental|continentals]], el va convidar a acompanyar-los. A l'arribada, la delegació va ser escortada al costat d'una línia de soldats hessians i cap a la casa, on, segons Adams, es va servir un àpat.{{sfn|Isaacson|2004|p=319}}
 
La reunió va durar tres hores i les dues parts no van poder trobar cap punt en comú.{{sfn|Isaacson|2004|pp=319-320}} ElsLa nord-americansdelegació estatunidenca van insistir que qualsevol negociació requeria el reconeixement britànic de la seva recent declarada independència. Lord Howe mantingué que no tenia l'autoritat per satisfer aquesta demanda.{{sfn|Morris|1898|p=145}} Edward Rutledge va preguntar-li si tenia l'autoritat de derogar la Llei Prohibitiva (que autoritzava un bloqueig naval de les colònies) tal com havia afirmat Sullivan;{{sfn|Gruber|p=118|1972}} Howe ho negà al·legant que Sullivan estava equivocat. L'autoritat de Howe incloïa la capacitat de suspendre'n l'execució, sempre i quan les colònies acceptessin fer contribucions fixes en lloc dels impostos que el Parlament els havia imposat. Res d'això no es podria fer tret que les colònies primer acceptessin acabar amb les hostilitats.{{sfn|Gruber|p=119|1972}}
 
Durant la major part de la reunió, ambdues parts van ser cordials, però quan Lord Howe va expressar que sentiria la pèrdua d'Amèrica «com la pèrdua d'un germà», Franklin li va respondre que «farem tot el possible per salvar vostra senyoria d'aquesta mortificació».{{sfn|Isaacson|2004|pp=319-320}} Lord Howe va declarar que lamentablement no podia veure els delegats estatunidencs com altra cosa que súbdits britànics, a la qual Adams va respondre «la vostra senyoria pot considerar-me com li plagui, [...] excepte com un súbdit britànic».{{sfn|Morris|1898|p=145}} Lord Howe va parlar llavors a Franklin i Rutledge, afirmant que «el senyor Adams sembla un personatge decidit».{{sfn|Morris|1898|p=145}}