Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Whig anglès»

m (Plantilla)
 
== Ideari ==
Els Whig van defensar els drets del Parlament i volien excloure el pretendent, el [[duc de York]] (que després seria el rei [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II]]), a ser rei per evitar l'[[absolutisme]].{{efn|Un altre argument per no acceptar Jaume com a pretendent al tron era la seva condició de catòlic i per això el tory Samuel Johnson sovint bromejava dient que "«el primer dels Whig va ser el Dimoni."»{{sfn|Newbould|1990|p=41}}}}Representaven als "«''dissenters''"» («dissidents religiosos») i, per tant, no adscrits a la confessió tradicional [[anglicana]]; a més dels comerciants. Rebutjaven l'anglicanisme de l'església oficial perquè s'havia mostrat intervencionista en la política de l'estat i perquè havia donat suport a la monarquia absoluta.{{sfn|Jones|1961|p=4}}
 
Impulsaren la proclamació del ''Bill of Rights'' (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes [[constitucions]] bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la [[revolució]] del [[1688]]. Per als Whig la [[Revolució Gloriosa]] no fou un episodi aïllat, sinó que formava part d'un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 va ser la plataforma que utilitzarien els Whig per avançar, per evolucionar políticament i institucionalment cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricta dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei era un servidor del poble amb el qui estava vinculat mitjançant un [[contracte]], que és la mateixa constitució. En el seu concepte de monarquia no entrava la tradicional idea d'intervenció divina i, per tant, era l'incompliment del contracte per part del rei el que permetia a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.
El filòsof [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) és un dels filòsofs que més va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els whig representaven. En el seu ''Tractat del Govern Civil'' va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els drets dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre si un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble i, si el govern era injust, el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi.
 
En la seua ''Carta sobre la Tolerància'' del [[1689]], Locke afirma: "«Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com els diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."»
 
== Fites aconseguides ==
4.950

modificacions