Abimèlec (rei): diferència entre les revisions

Abimèlec va ser el fill de Jerubaal i de la seva concubina a la ciutat de [[Siquem]]. Abimèlec va voler regnar sobre tota Siquem enganyant als seus parents i matant a tots els fills de Jerubaal, i així ho va fer, però un dels fills, el més jove, anomenat [[Jotam]] va aconseguir escapar i va poder explicar el que havia passat. LLavorsVan lescomençar conspiracionsllavors uan sèrie d'alçaments en contra Abimèlec van començar a producir-se. AbimèlecAquest va respondre amb força bruta i molta violència en contra dels que se li oposaven.

Una guerra civil va irrompre a la ciutat de [[Tebes (Egipte)|Tebes,]] lloc on Abimèlec va envoltar la ciutat i va tancar els seus habitants en una torre amb la intenció de cremar-los vius, però una dona va llançar des de dalt una pedra de molí que li va impactar i li va trencar el crani. Abans de morir, Abimèlec va cridar al seu escuder perquè el travessés amb la seva espasa, ja que no volia que una dona fos qui l'hagués matat. Aquest va ser la fi de la vida i del regnat d'Abimèlec, un règim il·legítim de força i sang, en contrast molt marcat amb el regne del seu pare.<ref>{{Ref-web|url=https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jt+9&id24=1&pos=0&set=15&l=ca|títol=Jutges 9|consulta=02/05/2020|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>

DesprésSegons el Gènesi, després d'una sequera molt forta a [[Canaan]], [[Abraham]] i la seva família es van traslladar a Guerar. L'esposa d'Abraham, [[Sara]], era molt bella i desitjada pels homes locals. Abraham, tement per la seva vida, deia que Sara era la seva germana en lloc de la seva muller (cosa que era certa perquè eren germanastres també).

Més endavant, en una disputa per un pou entre els servents d'Abimèlec i els d'Abraham, aquest li fa ofrena d'ovelles i bous, com a prova que dit pou l'havia obert ell. Fan llavors un aliança o pacte reconeixen l'autoria del pou a Abraham,. i anomenenAnomenen el lloc a on la duen a terme com a [[Beerxeba|Berseba]] (en Hebreu Ber significa pou, i Seba pot ser interpretat com a jurament o com a número 7).

[[Savina Teubal]] en el seu llibre "Sara la sacerdotessa"<ref>{{Ref-llibre|cognom=Teubal, Savina|nom=|títol=Sarah The Priestess: The First Matriarch Of Genesis|url=|edició=|llengua=Anglès|data=1984|editorial=Swallow Press|lloc=|pàgines=|isbn=978-0804008440}}</ref> exposa que no té gaire sentit que Abraham estigui disposat a cedir la seva dona tant al faraó d'Egipte<ref>{{Ref-web|url=https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+12&id24=1&pos=0&set=15&l=ca|títol=Gènesi 12|consulta=02/05/2020|llengua=Català|editor=|data=7/4/2020}}</ref> com a Abimèlic. Existeix però, abundant documentació que a l'Orient Mitjà al voltant del S.III aC aquestes civilitzacions tenien molt arrelades les creences en la màgia, els poders espirituals, elsl'interpretació dels somnis, l'oracle, i les malediccions entre d'altres. Per tant, les dones amb domini d'aquests tipus d'habilitats, disposaven d'una elevada categoria social. L'existència de temples i de diversos rituals que només estaven permeses a les sacerdotesses confirmen aquestes afirmacions. Aquestes dones eren contempladestractades amb la mateixa reverència, i en ocasions més i tot, que els propis reis, cacics o governants. Eren les representants de les deesses i disposaven de temples sagrats per a poder dur a terme els seu rituals.

Un d'aquest rituals descrit per Savina Teubal, era el ''[[Hierogàmia|hieros gamos;]]'' un matrimoni sagrat pel qual qualsevol home poderós que volgués adquirir una posició de lideratge dins de la seva comunitat havia de ser convidat al llit de la sacerdotessa i comptar amb la seva aprovació. En cas que aquest encontre no fos satisfactori per a la sacerdotessa, l'home podia perdre els seus privilegis socials. En canvi, si l'home superava la prova, obtenia un estatus semidiví, degut a l'energia que la sacerdotessa li transmetia de part de la deessa que representava.