Comtat de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 5:
Els orígens del comtat es troben en la reorganització del territori que es dugué a terme per part del poder carolingi després que el [[785]], la ciutat de [[Girona]] es rebel·lés contra el domini [[àrab]] i es lliurés als [[francs]]; aleshores, fou nomenat comte de Girona un noble d'origen [[visigot|got]] de nom [[Rostany]]. Aquest primitiu comtat de Girona anava des de la [[Mar Mediterrània]] fins al [[massís del Montseny|Montseny]] i [[la Tordera]] per la banda de ponent i les muntanyes d'[[Osona]] o les [[Guilleries]] per nord-oest, incloent-hi els ''[[pagi]]'' de [[comtat de Besalú|Besalú]] i [[comtat d'Empúries|Empúries]].
 
== ElEls dominicomtes francfrancs ==
{{AP|Llista de comtes de Girona}}
Després de Rostany, fou comte de Girona [[Odiló]], a partir del [[801]] o potser el [[811]]. Cap al [[813]] o abans, el [[pagus d'Empúries]] es va separar de Girona convertint-se en comtat sota el govern del comte [[Ermenguer]]. El [[817]], el comtat de Girona, juntament amb el [[comtat de Narbona]], el [[comtat de Rosselló]], el [[comtat de Barcelona]] i el [[comtat d'Empúries]], va integrar-se dins de la Marca de [[Septimània]]. Mort Odiló (cap al [[812]] o el 817), el comte [[Berà I]] de Barcelona fou nomenat també comte de Girona; el [[820]], Berà fou destituït de tots els seus càrrecs per [[Lluís el Pietós]]; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, passà a [[Rampó]] ([[820]] - [[825]]), i a la seva mort, a [[Bernat de Septimània]], el qual fou destituït per [[Lluís el Pietós]] el [[832]]. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepció del [[comtat d'Urgell]] i del [[comtat de Cerdanya]], quedaren sota domini de [[Berenguer de Tolosa]]; a la seva mort ([[835]]), Bernat de Septimània recuperà el poder sent nomenat [[comte de Tolosa]], Narbona, Girona i Barcelona.
 
Linha 21 ⟶ 22:
 
El [[1351]] [[Pere el Cerimoniós]] creà un nou títol sobre la ciutat i la regió de [[Girona]], el de [[príncep de Girona|duc de Girona]], sense cap relació, però, amb l'històric comtat de Girona.
 
== Comtes de Girona ==
* [[Rostany]] ([[785]] - [[801]] o [[811]])
* [[Odiló]] ([[801]] o 811-[[812]] o [[817]])
* [[Berà I]] ([[812]] o [[817]] - [[820]])
* [[Rampó]] ([[820]] - [[825]])
* [[Bernat de Septimània]] (826-[[832]])
* [[Berenguer de Tolosa]] ([[832]] - [[835]])
* [[Bernat de Septimània]] ([[835]] - [[844]])
* [[Sunifred I|Sunifred I d'Urgell i Cerdanya]] ([[844]] - [[848]])
* [[Guifré I de Girona]] ([[848]] - [[852]]?)
* [[Odalric]] ([[852]]?-[[858]]?)
* [[Humfrid]] ([[858]]?-[[862]]?)
* [[Otger]] ([[862]] - [[870]])
* [[Bernat de Gòtia]] ([[870]] - [[878]])
* [[Guifré el Pilós]] ([[878]] - [[897]])
 
En formar-se les nissagues comtals després de la fi del poder carolingi, el comtat de Girona fou regit pels [[comtes de Barcelona]], amb els dominis patrimonials dels quals aviat es fusionà. Les excepcions es troben en els noms de [[Guifré I de Girona]] i [[Otger]], independents del casal barceloní.
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de comtes de BarcelonaGirona]]
*[[Llista de comtes de Barcelona]]
* [[Comtat de Rosselló]]