Ovella: diferència entre les revisions

 

La línia de descendència exacta entre les ovelles domèstiques i els seus avantpassats salvatges encara és incerta.<ref name=Hiendleder>{{ref-publicació |autor=Hiendleder S, Kaupe B, Wassmuth R, Janke A |article=Molecular analysis of wild and domestic sheep questions current nomenclature and provides evidence for domestication from two different subspecies |publicació=Proc. Biol. Sci. |volum=269 |exemplar=1494 |pàgines=p. 893–904 |any=2002 |pmid=12028771 |format=PDF|url= http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1690972&blobtype=pdf| consulta=12-01-2008}}</ref> La hipòtesi més comuna és que ''Ovis aries'' descendeix a la vegada de les espècies de [[mufló]] europea (''[[Ovis musimon|O. musimon]]'') i asiàtica (''[[Ovis orientalis]]''). També s'ha suggerit que el mufló europeu és una raça antiga d'ovella domèstica que es tornà salvatge i no un avantpassat.<ref name="sheep and goat"/> Algunes races d'ovella, com la [[Castlemilk Moorit]] d'[[Escòcia]], foren creades per mitjà d'encreuaments amb muflons europeus salvatges. L'[[úrial]] (''O. vignei''), l'[[argalí]] (''O. ammon'') i el [[mufló de Sibèria]] (''O. nivicola'') tenen un nombre de [[cromosomes]] diferent del d'altres espècies del gènere ''Ovis'', fent que una relació directa sigui improbable i estudis [[filogenètica|filogenètics]] no mostren cap prova de descendència dels úrials.<ref name=Hiendleder/> Altres estudis que comparen les races europees i asiàtiques d'ovelles mostren diferències genètiques significatives entre elles. S'han suggerit dues explicacions per aquest fenomen. La primera és que existeix una espècie o subespècie d'ovella salvatge actualment desconeguda que contribuí a la creació de les ovelles domèstiques.<ref>{{ref-publicació |autor=Hiendleder, S.; K. Mainz, Y. Plante, H. Lewalski |data=març 2007 |article=Analysis of mitochondrial DNA indicates that domestic sheep are derived from two different ancestral maternal sources: no evidence for contributions from urial and argali sheep. |publicació=The Journal of Heredity |volum=89 |exemplar=2 |pàgines=p. 113 |pmid=9542158 |url= http://jhered.oxfordjournals.org/cgi/reprint/89/2/113| consulta=12-02-2008}}</ref> La segona teoria és que aquesta variació és el resultat de múltiples episodis de captura de muflons salvatges, de manera similar al desenvolupament conegut d'altres animals de bestiar.<ref>{{ref-publicació |autor=Meadows, J.R.; I. Cemal, O. Karaca, et al. |data=març 2007 |article= Five ovine mitochondrial lineages identified from sheep breeds of the near East. |publicació=Genetics |volum=175 |exemplar=3 |pàgines=p. 1371 |pmid=17194773 |url= http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1840082| consulta=12-02-2008}}</ref>

 

Inicialment, només es criaven ovelles per la seva carn, llet i pell. L'evidència arqueològica en forma d'escultures trobada en diversos punts d'Iran indica que la selecció d'ovelles amb llana podria haver començat als voltants del 6000 aC,<ref name="sheep and goat"/><ref name="hobby"/> però les peces de roba de llana teixida només data d'entre dos i tres mil anys més tard.<ref name="Smith"/> En aquell moment de l'[[edat del bronze]], les ovelles amb tots els trets principals de les races actuals ja estaven esteses arreu de l'oest d'Àsia.<ref name="sheep and goat"/> Tanmateix, una de les diferències principals entre les races antigues i modernes d'ovelles és la tècnica per mitjà de la qual es recollia la llana. Les ovelles primitives no poden ser esquilades i se'ls ha de treure la llana a mà. Això és perquè certes fibres encara són més llarges que la llana tova. La llana també pot ser recollida una vegada ha caigut de l'ovella. Aquest tret encara és present actualment en races no refinades com l'[[ovella Soay]]. De fet, les ovelles Soay, juntament amb altres races del nord d'Europa que tenen la cua curta, llana no esquilable, una mida diminuta i banyes en ambdós sexes, estan estretament relacionades amb les ovelles primitives Originalment, el tissatge i el filatge era un art que es practicava a casa i no una indústria. Els [[Babilònia|babilonis]], [[sumer]]s i [[Pèrsia|perses]] depenien tots de les ovelles i tot i que el [[lli]] fou el primer teixit a ser convertit en peces de roba, la llana era un producte preuat. La cria de ramats per la seva llana fou una de les indústries més antigues i els ramats eren moneda de canvi en les [[bescanvi|economies de bescanvi]]. Nombrosos personatges [[Bíblia|bíblics]] posseïen grans ramats i els súbdits del rei d'Israel pagaven impostos segons el nombre de marrans que tenien.<ref name="sheep and goat"/>