Crema de Falmouth: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció lingüística |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
La '''crema de Falmouth''' fou un atac perpetrat per una flota de bucs de la [[Royal Navy]] a la ciutat de Falmouth, a Massachusetts (lloc de l'actual ciutat de [[Portland (Maine)]], i no confondre amb les actuals ciutats de [[Falmouth (Massachusetts)|Falmouth, a Massachusetts]] o [[Falmouth (Maine)|Falmouth, a Maine]]) el 18 d'octubre de 1775. La flota era comandada pel capità [[Henry Mowat]].{{efn|A vegades, escrit ''Mowatt''.}} L'atac va començar amb un bombardeig naval que va incloure un tir incendiari, seguit d'un desembarcament destinat a completar la destrucció de la ciutat. L'atac va ser l'únic gran esdeveniment del qual se suposava que era una campanya de represàlia contra ports que havien donat suport a les activitats dels patriotes durant les primeres etapes de la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]].
Entre les colònies, les notícies de l'atac van provocar el rebuig contra l'autoritat britànica i l'establiment de governs independents. També va portar el [[Segon Congrés Continental]] a respondre el domini naval britànic amb la formació d'una [[
== Rerefons ==
Línia 35:
=== Reacció política ===
Les notícies de la incursió van provocar un daltabaix a les colònies, especialment alimentada per la seva crueltat.{{sfn|Duncan|1992|p=218}} El Congrés Provincial de Massachusetts va autoritzar l'emissió de [[Patent de cors|patents de cors]], amb la qual cosa es van llicenciar accions privades contra la marina britànica.{{sfn|Burke|1780|p=281}} El [[Segon Congrés Continental]] es va assabentar de l'esdeveniment quan va arribar la carta de la Proclamació de Rebel·lió del [[Jordi III del Regne Unit|rei Jordi]]. Indignat per les notícies, el Congrés va recomanar que algunes províncies adoptessin l'autogovern i que es prenguessin naus de la Royal Navy a Carolina del Sud.{{sfn|Fiske|1902|p=192-193}} L'atac a Falmouth va estimular el Congrés per avançar en els seus plans d'establir una Marina Continental. El 30 d'octubre va autoritzar l'encàrrec de dos vaixells «per a la protecció i defensa de les colònies unides».{{sfn|Miller|1974|p=48-49}} L'incident de Falmouth es va tornar a esmentar el 25 de novembre, quan el Congrés va aprovar la legislació descrita per John Adams com «el veritable origen de
Quan la notícia de l'esdeveniment va arribar per primera vegada a Anglaterra, va ser titllada com a propaganda rebel.{{sfn|Nelson|2008|p=146}} Quan es van confirmar els informes, el superior de Graves, Lord George Germain, va expressar la seva sorpresa més que una ofensa: «Suposo que l'almirall Graves va tenir bones raons per al que va fer». Això va ser malgrat les ordres de no cometre aquests actes a menys que la ciutat es negués clarament a fer negocis amb els britànics.{{sfn|Duncan|1992|p=218}} Graves va ser rellevat del seu comandament el desembre de 1775, en part a causa del seu fracàs a l'hora d'eliminar les forces navals nord-americanes.{{sfn|Duncan|1992|p=219}}
| |||