Madrid: diferència entre les revisions

Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instl·lació estable data de l'època musulmana.<ref name="Madrid islàmic"> {{ref-web |títol = Madrid islàmic|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_es08.htm |consulta=20.03.2007}} </ref> En la segona meitat del {{segle|IX|s}}, l'[[emir]] de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]] ([[852]]-[[886]]) construeix<ref> Així ho consigna el geògraf àrab del segle XV [[al-Himyari]], que en la seva obra ''El llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països'' (''Kitab Al Rawda al mi'tar'') descriu: {{cita|Madrid, ciutat notable d'Al-Àndalus, que va ser edificada per l'emir Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman.}}</ref> una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]) amb el propòsit de vigilar els passos de la [[serra de Guadarrama]] i ser punt de partida de ''[[ràtzies]]'' contra els regnes cristians del nord.<ref name="Madrid islàmic" /> Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de ''Majrit'' (''Magerit'' en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu [[mossàrab]], ''matrice'', amb el significat de "font", i un altre [[àrab]], ''majrà'', que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de [[1975]], es conserven algunes restes: la [[muralla musulmana de Madrid|muralla àrab de la Cuesta de la Vega]], la [[Torre de los Huesos (Madrid)|talaia de la plaça d'Oriente]] i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el {{segle|X|s}} [[Màslama al-Majrití]], anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.<ref> {{ref-web |títol = Maslama de Madrid|url = http://www.ejepeatonal.com/article354.html |consulta=20.03.2007}} </ref>

 

 

''Majrit'' apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que tan sols era una simple fortalesa de frontera (''taghri''). [[Ramir II de Lleó]] la va atacar el [[932]];<ref> Segons l'historiador cristià Sampiro </ref> el [[936]] un grup de pobladors de ''Majrit'' van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.<ref> Ibn Hayyan </ref> El ''[[hàjib]]'' [[Almansor]] en la seva campanya del [[977]] contra la fortalesa de [[la Muela]] es va trobar a ''Majrit'' amb el governador de [[Medinaceli]], el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí|Ghàlib]].<ref> Ibn Idhari </ref> A 1676, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom [[Al-Fassí]], es va revoltar a ''Majrit'' pretenent ser el ''[[mahdí]]''; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència [[fatimita]]<ref> J. Oliver Asin </ref> però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova [[Muhàmmad II al-Mahdí]] (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de [[Muhàmmad III al-Mustakfí]] (1024-1025). De vers [[1023]]/[[1030]] ençà ''Majrit'' devia estar en mans dels [[Banu Dhi l-Nun]] de [[Santaver]], que van governar la [[taifa de Toledo]].