Adrar Tmar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 4:
Fou poblat al [[neolític]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'[[Azougui]]. Les seves depressions estan seguides per ''[[Uadi|ueds]]'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades ''[[grayr]]'') estan plenes de ''[[Sebkha|sebkhas]]'' (llacunes salades generalment seques excepte els períodes de pluja). L'altura màxima és el Dhar, de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'[[Atar (Mauritània)|Atar]]. Hi ha altres oasis: Azougui, [[Ksar Torchane]], [[Toungad]], [[Oujeft]] i [[Chinguetti]].
 
La zona fou habitada pels [[Mauritània abans del domini àrab#Els bafours|bafour]]. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com «muntanyes de Bafor» en el [[{{segle |XVI]]|s}} però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap [[Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin|Abu-Bakr ibn Umar]] va conquerir Chinguetti i després efímerament [[Ghana]]; tres segles més tard els [[makil]], expulsats pels [[marínides]] del [[Marroc]], es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus berbers; el moviment marabut del [[segle XV]] també va contribuir a difondre l'àrab; en aquesta època es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o ''[[hàssan (guerrer)|hasan]]'', després els marabut o ''[[zuaya]]'' i finalment els tributaris o ''[[zenaga]]'', i sota de tot els esclaus (''bafour'', negres, mestissos) coneguts com a ''[[haratin]]''.
 
El territori estava regit per un emir que fou independent fins al [[1909]]. La zona fou ocupada per la columna Gouraud aquest any [[1909]]. L'emir fou posat sota protectorat francès però es va revoltar el [[1932]] i la lluita va durar dos anys.