Diferència entre revisions de la pàgina «Càncer de pròstata»

m
neteja i estandardització de codi
m (Manteniment de plantilles)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Etiologia ==
 
Encara no es coneixen exactament les causes del càncer de pròstata. Tanmateix, algunes investigacions han trobat alguns [[factor de risc|factors de risc]] i tracten d'explicar com aquests factors poden provocar que les cèl·lules de la pròstata es malmetin.
 
=== Mutacions genètiques ===
 
Durant els últims anys, els científics han aconseguit grans avenços a l'hora de comprendre com certs canvis en l'[[ADN]] poden fer que les cèl·lules prostàtiques creixin anormalment i desenvolupin un càncer.
 
 
== Anatomia patològica i història natural ==
 
* '''Histologia:''' Encara que la pròstata està formada per molts tipus de [[cèl·lules]] diferents, més del 99% dels càncers de pròstata es desenvolupen sobre cèl·lules d'una [[glàndula]]. Les cèl·lules glandulars produeixen el líquid seminal que se secreta per la pròstata. El terme mèdic del càncer que s'origina en les cèl·lules glandulars es denomina [[adenocarcinoma]]. A causa del fet que els altres tipus de càncer de pròstata són molt rars, quan es parla de càncer de pròstata el més segur és que es refereixi a un adenocarcinoma. És rar trobar [[sarcoma|sarcomes]], [[carcinoma de cèl·lules transicionals|carcinomes de cèl·lules transicionals]], de cèl·lules petites, epidermoides o escamosos. La pròstata pot ser seient de [[metàstasi]] de [[càncer de bufeta]], [[càncer de còlon|còlon]], [[càncer de pulmó|pulmó]], [[melanoma]], [[limfoma]] o altres [[neoplàsia|neoplàsies]].
 
 
=== Detecció precoç (prevenció secundària) ===
 
El càncer de pròstata sovint pot ser detectat precoçment amb la prova de l'antigen prostàtic específic (PSA) a la sang. També pot detectar-se el càncer de pròstata precoçment quan es realitza un tacte rectal. A causa del fet que la glàndula prostàtica es localitza justament davant del [[Recte (anatomia)|recte]], amb el tacte rectal es pot apreciar si hi ha nòduls o àrees de consistència dura (llenyosa) a la pròstata que indiquen sovint que existeix un càncer. Si aquestes proves es realitzen anualment de rutina i algun dels resultats fos anormal, existeix la probabilitat de diagnosticar un càncer en estadi precoç.
 
 
==== Mètodes refinats del PSA ====
 
* '''Percentatge de PSA lliure:''' El PSA està present a la sang en dues formes principals. Una circula envoltada i unida a proteïnes plasmàtiques i l'altra circula lliure. La prova del percentatge de PSA lliure indica quant PSA circula lliure comparat amb el que està unit a proteïnes. Si el resultat del PSA està entre 4-10 ng/ML (anormal, amb un risc del 25% de tenir un càncer de pròstata), un baix percentatge de PSA lliure (menor del 10%) significa que la probabilitat de tenir un càncer de pròstata és del 50% i que és necessari realitzar una biòpsia. Un recent estudi trobà que si els homes amb resultats de PSA en el límit (4-10 ng/ML) es realitzessin una biòpsia de pròstata, només quan el percentatge de PSA lliure fos menor del 25%, al voltant del 20% de les biòpsies de pròstata serien innecessàries i podrien haver-se evitat. Encara que aquesta prova s'usa àmpliament, no tots els metges estan d'acord que el 25% és el millor valor a usar. Els pacients amb càncer de pròstata tenen menor percentatge de PSA lliure, mentre que els que sofreixen una hiperplàsia benigna de pròstata tenen una major proporció de PSA lliure.
 
 
==== Tacte rectal ====
 
És una exploració en la qual el metge es posa uns guants i, amb el dit índex lubricat, l'introdueix al [[Recte (anatomia)|recte]] del pacient per percebre qualsevol àrea dura irregular o anormal que pugui significar càncer. La pròstata està situada just davant del recte, i la majoria dels càncers estan a la part posterior de la glàndula, que pot ser palpada amb un tacte rectal. Els nòduls típics són indolors i durs com una pedra (petris). Gairebé dues terceres parts dels pacients la biòpsia dels quals confirma la neoplàsia presenten una induració palpable. La prova no és agradable, però no produeix dolor i dura molt poc temps.
 
 
== Diagnòstic ==
 
Si alguns símptomes o els resultats de les proves de detecció precoç plantegen la possibilitat d'un càncer de pròstata, és imprescindible realitzar altres proves per decidir si la malaltia està present.
 
 
==== Resultats sospitosos ====
 
A vegades, quan el patòleg detecta cèl·lules prostàtiques al microscopi, algunes no semblen canceroses, però tampoc no semblen normals. Aquests resultats sovint són anomenats "sospitosos". Generalment pertanyen a dues categories: atipies o neoplàsia intraepitelial prostàtica (PIN).
 
 
=== Estudi d'extensió ===
 
L'estadi o etapa d'un càncer és el factor més important per elegir l'opció de tractament més adequada i predir el [[pronòstic]] del pacient. Si es confirma un càncer, és necessari realitzar més proves diagnòstiques per saber si el càncer s'estén dins de la pròstata, a l'exterior però a prop de la pròstata, o en altres parts del cos (malaltia a distància, disseminada o metastàtica). Aquest procés, anomenat estudi, ofereix informació sobre càncer amb diverses proves per determinar l'extensió del càncer.
 
 
==== Proves d'imatge usades en l'estudi del càncer de pròstata ====
 
* '''[[Tomografia computada|Tomografia computada (TC)]]:''' Aquesta prova pot ajudar a dir si el càncer de pròstata s'ha estès als ganglis limfàtics de la pelvis. Si el càncer de pròstata recidiva després del tractament, el TAC pot informar del lloc de la recaiguda a la pelvis. Per altra banda, el TAC rarament proporciona informació útil sobre un nou diagnòstic de càncer de pròstata que es creu que està localitzat (confinat a la pròstata), basant-se en l'estadi clínic, nivell de PSA i puntuació Gleason. El TAC no s'usa com la ressonància magnètica per avaluar la glàndula prostàtica.
 
 
==== Biòpsia de ganglis limfàtics ====
 
La biòpsia de ganglis limfàtics es fa per saber si el càncer s'ha estès de la pròstata als ganglis limfàtics pelvians. Si es troben cèl·lules canceroses a la biòpsia dels ganglis limfàtics, no és possible realitzar una cirurgia curativa i s'han de considerar altres tipus de tractaments. Hi ha diferents tipus de biòpsia de ganglis limfàtics:
 
 
=== Estadiatge (TNM) ===
 
El [[sistema d'estadiatge TNM]] és el més utilitzat pel càncer de pròstata.
 
* T1b: El tumor ha estat trobat després d'una RTU però està present en més del 5% del teixit extirpat.
* T1c: El càncer s'ha diagnosticat a través d'una biòpsia de pròstata sol·licitada per una elevació del PSA.
 
'''T2:''' El tumor ha estat detectat per un tacte rectal, però es troba confinat a la pròstata.
* T2a: El càncer es detecta a la meitat o menys d'un sol costat (lòbul), dret o esquerre de la pròstata.
 
=== Conducta expectant ===
 
Si el càncer no provoca cap símptoma, creix molt lentament i és molt petit, confinat en una petita àrea de la pròstata, es pot recomanar mantenir una conducta expectant. En determinades circumstàncies aquesta pot ser la millor opció. Aquest tipus de tractament es reserva generalment a barons majors de 80 anys.
 
 
==== Efectes secundaris de la cirurgia de la pròstata ====
 
'''a) Riscos quirúrgics:''' Durant la cirurgia i immediatament després de la cirurgia, els riscos associats amb la prostatectomia radical són similars als de qualsevol tipus de [[cirurgia major]], inclosos els riscos de l'[[anestèsia]]. Entre els riscos més greus es troba un baix risc d'[[infart de miocardi]], [[accident cerebrovascular]], [[trombosi venosa profunda]] i infecció de la ferida quirúrgica. A causa del fet que la pròstata està envoltada per molts vasos sanguinis, existeix un risc d'hemorràgia postquirúrgica. En casos extremadament rars, hi ha pacients que han mort per complicacions d'aquesta operació. El risc depèn en part de l'estat general de salut previ del pacient i de l'experiència de l'equip quirúrgic.
 
 
=== Radioteràpia ===
 
La radioteràpia fa servir [[rajos X]] d'alta energia (megavoltatge) o partícules per eliminar cèl·lules canceroses. La radiació tracta el càncer de baix grau que es troba confinat a la pròstata o que només ha envaït teixit veí. Les taxes de curació de la radioteràpia són similars a les obtingudes amb la prostatectomia radical. Si la malaltia està més avançada, la radiació pot ser utilitzada per disminuir la grandària del tumor i proporcionar alleujament de símptomes actuals o futurs. Tradicionalment s'ha reservat la radioteràpia com a tractament de primera línia en els barons entre 70 i 80 anys amb càncer de pròstata i amb altres problemes de salut que contraindiquen la cirurgia.
 
 
==== Braquiteràpia o radioteràpia interna ====
 
La [[braquiteràpia]] utilitza petites boletes o "llavors" radioactives, més petites que un gra d'arròs, que es col·loquen directament a l'interior de la pròstata.<ref>{{ref-publicació| cognom=Perez| nom=CA| coautors=Hanks GE, Leibel SA, Zietman AL, Fuks Z, Lee WR| article=Localized carcinoma of the prostate (stages T1B, T1C, T2, and T3). Review of management with external beam radiation therapy| publicació=Cancer| any=1993| mes=December 1| volum=72| exemplar=11| pàgines=3156–73| pmid=7694785| doi=10.1002/1097-0142(19931201)72:11<3156::AID-CNCR2820721106>3.0.CO;2-G}} Review.</ref> Es necessiten proves d'imatge com [[ecografia]] transrectal, TAC o RMN per ajudar a guiar la localització exacta del material radioactiu. Uns programes informàtics especials calculen la dosi exacta de radiació que es necessita i amb aquests càlculs el càncer pot rebre tota la dosi, mentre que els teixits veïns només reben dosis de radiació. Hi ha dos tipus de braquiteràpia prostàtica.
* '''Braquiteràpia permanent amb llavors:''' Els materials radioactius són isòtops com el iode-125<ref>[http://www.braquiterapia-prostata.com/ iode125]</ref> o el pal·ladi-103,<ref>[http://www.theraseed.com/Spanish/ pal·ladi103]</ref> que es col·loquen dins d'agulles, que s'insereixen a través de la pell del peroné, fins a arribar a la pròstata, on es dipositen. En perfeccionar-se les imatges que ofereixen una visió tridimensional de la pròstata per ecografia transrectal, es pot aconseguir en el mateix moment de la inserció de les agulles el repartiment més homogeni de les llavors en la glàndula, amb una uniformitat de dosi que engloba tota la pròstata i que arriba als 150 Gy en sis mesos. Les llavors permanents alliberen baixa dosi de radiació durant setmanes o mesos. Normalment s'insereixen entre quaranta i cent llavors. A causa del fet que les llavors són petites, només produeixen poques molèsties i no cal prendre mesures especials de protecció radioactiva. Aquest tipus de radioteràpia requereix anestèsia espinal o general i només un dia d'hospitalització. També es pot rebre radioteràpia externa amb braquiteràpia, sobretot si hi ha risc que el càncer hagi sobrepassat els límits de la pròstata o si presenta un Gleason alt. Actualment les recomanacions de la braquiteràpia permanent amb llavors radioactives és: baró major de 60 anys, PSA menor de 10, Gleason menor o igual de 6 i volum prostàtic inferior de 40 ml.
 
=== Criocirugia ===
 
La [[criocirugia]], també anomenada [[crioteràpia]] o [[crioablació]], es fa servir a vegades per tractar el càncer de pròstata localitzat, congelant les cèl·lules amb una sonda de metall. A través d'una sonda vesical es fa circular aigua salada tèbia per protegir-la de la congelació. La sonda de metall s'introdueix a la pròstata a través d'una incisió a la pell del perineu guiada per ecografia transrectal. Es requereix anestèsia epidural o general durant aquest procediment. A Espanya encara hi ha pocs centres on es practica la crioteràpia.<ref>[http://www.crioterapia.org/proscancer.htm Descripció de l'ús de la crioteràpia en el càncer de pròstata]</ref>
 
 
=== Ultrasons focalitzats d'alta intensitat transrectals (Ablatherm) ===
 
L'ABLATHERM<ref>[http://www.edap-hifu.com/es/patients/prostatecancer/2ahifuoverview.htm ABLATHERM]</ref> és un dispositiu mèdic pilotat mitjançant un ordinador, dissenyat per tractar el càncer de pròstata localitzat, usant ultrasons focalitzats d'alta intensitat (HIFU). S'allibera l'energia a través d'una sonda endorectal. Les ones d'ultrasons viatgen a través de les parets del recte sense danyar-lo i són enfocades sobre la pròstata. Aquest enfocament produeix un escalfament intens i provoca la destrucció del teixit que està dins de l'àrea tractada sense danyar els teixits circumdants.<ref name="Thomas-A">Thomas A. Gardner and Michael A Koch, Indiana University Medical Center, Indianapolis. Prostate Cancer Therapy with High-Intensity Focused Ultrasound-Comprehensive Review. Clinical Genitourinary Cancer Vol 4. No.3, 2005.</ref> El tractament (que dura 1-3 hores) pot dur-se a terme sota anestèsia epidural. Aquest tractament encara és experimental i es necessiten més estudis per incloure'l dins de les opcions de tractament.
 
 
=== Quimioteràpia ===
 
Algunes vegades es recorre a la [[quimioteràpia]] si el càncer de pròstata s'ha estès fora de la glàndula prostàtica i el tractament hormonal no fa efecte (hormonoresistència). En la quimioteràpia sistèmica s'administren medicaments per via intravenosa o per via oral. Aquests medicaments entren al torrent sanguini i arriben a totes les parts del cos, fent que aquest tractament sigui potencialment eficaç en els càncers que han metastatitzat (que s'han estès cap a òrgans distants de la pròstata).
 
 
=== Tractament pal·liatiu ===
 
La majoria dels tractaments anteriors tenen com a objectiu eliminar o destruir les cèl·lules del càncer de pròstata o alentir el seu creixement. Tanmateix, també és un objectiu molt important millorar la qualitat de vida del pacient, cosa que consisteix a eliminar el dolor i altres símptomes. El dolor i altres símptomes poden ser tractats molt efectivament:
 
 
=== Opcions de tractament segons estadiatge ===
 
L'estadi del càncer de pròstata és un dels factors més importants per decidir el tractament més idoni. Les opcions de tractament estan basades en el sistema AJCC (TNM):
 
 
== Història ==
 
Tot i que la pròstata fou descrita per primer cop per l'anatomista [[Venècia|venecià]] [[Niccolò Massa]] el 1536, i il·lustrada per l'anatomista [[Flandes|flamenc]] [[Andreu Vesali]] el 1538, el càncer de prostata no fou identificat fins al 1853.<ref>Adams, J. ''The case of scirrhous of the prostate gland with corresponding affliction of the lymphatic glands in the lumbar region and in the pelvis.'' Lancet 1, 393 (1853).</ref> Inicialment es va considerar que el càncer de pròstata era una malaltia rara, probablement a causa de l'[[esperança de vida]] més curta i els mètodes de detecció menys eficients del segle XIX. Els primers tractaments del càncer de pròstata foren cirurgis per alleujar l'obstrucció urinària.<ref>Lytton, B. ''Prostate cancer: a brief history and the discovery of hormonal ablation treatment.'' J. Urol. 165, 1859–1862</ref> L'extirpació de la glàndula sencera ([[prostatectomia]] perineal radical) fou efectuada per primer cop el 1804 per [[Hugh Hampton Young]] a l'[[Hospital Johns Hopkins]].<ref>Young, H. H. ''Four cases of radical prostatectomy.'' Johns Hopkins Bull. 16, 315 (1905).</ref> L'extirpació quirúrgica dels testicles ([[orquiectomia]]) per tractar el càncer de pròstata fou efectuada per primer cop a la dècada del 1890, però amb poc èxit. La [[resecció transuretral de la pròstata]] (TURP) va substituir la prostatectomia radical per l'alleujament simptomàtic de l'obstrucció a mitjans del segle XX perquè podia conservar millor la funció erèctil del penis. El 1983, Patrick Walsh desenvolupà la prostatectomia retropúbica radical.<ref>Walsh, P. C., Lepor, H. & Eggleston, J. C. ''Radical prostatectomy with preservation of sexual function: anatomical and pathological considerations.'' Prostate 4, 473-485 (1983). {{PMID|6889192}}</ref> Aquest enfocament quirúrgic permet retirar la pròstata i els ganglis limfàtics tot conservant la funció erèctil.
 
 
== Vegeu també ==
 
* [[Prostatectomia]]
* [[Estramustina]]
1.932.224

modificacions