Diferència entre revisions de la pàgina «Penya-segat»

2.222 octets eliminats ,  fa 1 any
he posat una molt millor descripcio :v
m (neteja i estandardització de codi)
(he posat una molt millor descripcio :v)
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|miniatura|Penya-segat de [[Preikestolen]] situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]]
[[Fitxer:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|miniatura|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]]
un peña-segat es un lloc a on et pots suisidar molt fasilment. moltes vegades et mors perque son molt alts i caus al mar i te obres el cap i te vas a l'altre barri i es una F.
Un '''penya-segat''', '''tallserrat'''<ref>{{Ref-web|títol=GDLC - tallserrat|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161411|consulta=2019-09-15}}</ref> o '''capserrat'''<ref>http://dcvb.iecat.net</ref> és un [[accident geogràfic]] que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o ''tallserrat'' l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol ''farallón''). Un '''escarpament''', '''espadat''', '''tallat''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]].
 
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions.
 
== Paisatge ==
La major part dels penya-segats acaben en forma de pendent en la seua base; en àrees àrides o sota grans penya-segats, el talús és generalment una acumulació de roques despreses, mentre que en àrees de major humitat, les roques del talús queden cobertes per una capa de terra compactada per la humitat, formant un [[sòl]].
 
Molts penya-segats també presenten [[cascada|cascades]] i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars.
 
El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les [[Torres del Trango]], en la serralada del [[Karakorum]] ([[Pakistan]]), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza en [[Kaulapapa]], [[Hawaii]].
 
== Paisatge ==
 
El paisatge de penya-segat es veu condicionat per tot un seguit de variables:
Usuari anònim