Esglésies de Sant Pere de Terrassa: diferència entre les revisions

El fet singular d'aquest monument arquitectònic és que és un complex format per tres construccions, és a dir, un conjunt monumental, que ja va ser dissenyat com a tal des dels seus inicis pràcticament, i que s'ha mantingut fins a l'actualitat, amb canvis arquitectònics i estructurals per adaptar el conjunt a les necessitats de cada època. El complex es divideix en les restes de l'antiga catedral i baptisteri (actuals església de Santa Maria, edifici d'acollida de visitants i rectoria), a mà dreta; l'edifici funerari (actual església de Sant Miquel), al davant; i l'església parroquial (Sant Pere) a l'esquerra. L'accés es troba a l'oest del conjunt. El recinte limita amb els carrers de Josep Rigol i Fornaguera (nord) i de la Rectoria (sud). El [[pont de Sant Pere]], del {{segle |XVII}}, comunica el conjunt amb la ciutat. El 2004 es va construir una nova passarel·la per comunicar el conjunt amb la part est de la ciutat, que passa per damunt del [[parc de Vallparadís]].

És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva original, la qual és quadrada, on s'inscriu una [[creu grega]] amb nínxols als angles. L'edifici té un pla central, amb vuit columnes que suporten la cúpula; al voltant hi ha la nau o galeria, amb angles exteriors rectes i interiors corbats. Se'n conserven dues portes antigues, al nord i a ponent; la porta d'accés actual és posterior i es troba a migdia. L'absis, situat a la zona est i datat aproximadament al segle VI, té planta de ferradura per dins, amb exterior poligonal de set cares. Al voltant de l'església degué haver-hi una galeria. La coberta és de voltes d'aresta als quatre costats i degué sofrir modificacions: al parament superior, sota un arc de rajola prima, s'obre un finestral de ferradura amb un dovellatge semblant, en un mur de reble molt mal deixat que contrasta amb les filades regulars de pedres quadrades de la banda baixa. L'absis conserva pintures que es poden relacionar estilísticament amb les inferiors del de Santa Maria i el retaule de Sant Pere. La façana sud fou reconstruïda durant el {{segle |XVII}}, amb pedres més uniformes i quadrades que les originals.

A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un [[cimbori]] cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics aprofitats, amb quatre [[Capitell|capitells]] tardo-romans. Els vuit capitells tenen decoració vegetal molt estilitzada però de tipus diferents, amb cadenes de perles o fulles d'[[acant]] que es cargolen en [[Voluta (art)|volutes]].<ref name="guia catrom"/> Les columnes dels angles són més gruixudes que les del centre i dels costats; a més, les dels angles tenen el [[fust]] de [[granit]], mentre que les dels costats el tenen de [[marbre]] blanc o gris.<ref name="guia catrom">{{ref-llibre|cognom=Carabasa|nom=Lluïsa|títol=Guies Catalunya Romànica. 5- El Vallès Occidental, el Vallès Oriental|pàgines=pags. 90-104|lloc=Barcelona|editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] |any=1999|isbn=84-412-0230-3| capítol=Esglésies episcopals de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel de Terrassa}}</ref> Una gran part dels murs actuals són encara medievals, així com tres de les voltes. Les altres cinc van ser reconstruïdes al {{segle |XVII}}, després d'un ensorrament parcial. Es poden identificar fàcilment perquè les parts reconstruïdes es van fer amb una disposició de maons en forma de ''plec de llibre'', que es diferencien de l'estil de la resta de l'edifici. Cal destacar-ne el paviment, original del segle VI, en ''[[opus signinum]]'', amb un característic color rosat, excepte a la zona central de l'edifici.