Monestir de Sant Jaume de Frontanyà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 21:
A partir del 1140 aplegà una comunitat de canonges augustinians, regida per un prior. Amb tot, aquesta creació no féu més que organitzar i confirmar la comunitat de preveres ja esmentada en una deixa de [[1066]], que és la que devia decidir la construcció de l'església nova, que mantingué les funcions de parròquia de la vella i estengué aviat la seva influència. Fou regida a partir de [[1395]] per priors comendataris. L'extinció dels monestirs de l'[[Agustí d'Hipona|orde de Sant Agustí]] dictada pel papa [[Climent VIII]] l'any [[1592]], va fer que passés a dependre del [[bisbat de Solsona]].<ref name="ipac"/>
 
Actualment només n'ha perviscut l'església, un dels millors exemples del romànic llombard català, ja que les dependències monàstiques (organitzades entorn d'un claustre del qual només resten alguns capitells) foren enderrocades al {{segle |XVII}}, en construir-se la rectoria, recentment aterrada. L'església fou restaurada els anys 1962-66 per la Diputació de Barcelona.<ref name="ipac"/>
 
Tant el capitell com la pica corresponen a l'època de la fundació de l'església de Sant Jaume de Frontanyà del s.XI (1066). Des del 1140 consta en aquesta església l'existència de la comunitat agustiniana, i per tant hem de suposar l'existència del claustre, avui desaparegut; l'església de Sant Jaume fou des dels seus orígens església parroquial. L'església primitiva fou consagrada el 20 de juny del 905 com església parroquial i així ho continuà sent la nova església construïda al s.XI i seu de la comunitat de Canonges agustinians que també tenien cura de les funcions parroquials de l'església.<ref name="ipac"/>