Diferència entre revisions de la pàgina «Arthur Cravan»

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
{{Confusió|Arthur Caravan}}
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}} fonfou un artisteartista multidisciplinar, considerat un precursor del [[dadaisme]]: nebot patern d'[[Oscar Wilde]], fill d'expatriats britànics, germà d'[[Otho Lloyd]], coetani de [[Jack Johnson (boxejador)]] i marit de la poeta [[Mina Loy]], la seua trajectòria artística tingué lloc sobretot a París i Nova York, abans de desaparéixerdesaparèixer en circumstàncies estranyes.<ref>{{ref-web |url=https://www.rem.routledge.com/articles/cravan-arthur-1887-1918 |consulta=1 gener 2020 |títol=''Cravan, Arthur (1887–1918)'' |obra=Routledge Encyclopedia of Modernism |autor=Evan Rhodes |data=5 setembre 2016 |llengua=anglésanglès}}</ref>
 
== Biografia ==
Nascut '''Fabian Avenarius Lloyd''', sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina [[Victòria I del Regne Unit]] i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglésanglès estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor.<ref>{{ref-web |url=https://blogs.20minutos.es/quefuede/2017/06/04/quien-fue-arthur-cravan-sobrino-de-oscar-wilde-poeta-boxeador-y-su-misteriosa-muerte/ |consulta=25 febrer 2020 |títol=''Quién fue… Arthur Cravan: sobrino de Oscar Wilde, poeta, boxeador y su misteriosa muerte'' |obra=20 Minutos |autor=Edu Casado |data=4 juny 2017 |llengua=castellà}}</ref>
Lloyd adoptà el [[nom artístic]] d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta [[Arthur Rimbaud]] i referència al municipi de [[Cravans]], lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres [[heterònim]]s en la seua «revista» ''Maintentant'', i també se l'ha identificat amb el pintor '''Édouard Archinard''', del qual només se sap que exponguéexposà quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.<ref name="picasso">{{ref-publicació |títol=Arthur Cravan, Maintenant? |publicació=Dossier de premsa |data=25 octubre 2017 |pàgines=21 |url=http://www.bcn.cat/museupicasso/ca/exposicions/dossierpremsa-2017.pdf |consulta=2 gener 2020 |autor=Emmanuel Guigon |enllaçautor=Emmanuel Guigon |lloc=Barcelona |editorial=Museu Picasso}}</ref>
 
De ''Maintenant'' eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al ''[[Salon des indépendants]]'', a l'escriptor [[André Gide]] —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora [[Marie Laurencin]], l'amant de la qual, [[Guillaume Apollinaire]], el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un appèndixapèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»<ref name="curioso">{{ref-web |url=https://www.miraquecurioso.com/temas/arthur-cravan-el-poeta-boxeador/ |consulta=21 febrer 2020 |títol=''Arthur Cravan: el poeta boxeador'' |obra=Mira qué curioso |llengua=castellà}}</ref>
<gallery>
Maintenant issue 01.png|''Maintenant'' núm. 1
El 1916, a Madrid, Cravan assistí al combat de boxeig de l'[[afroamericà]] Jack Johnson —ex campió del món— contra el jamaicà [[Frank Crocier]], després del qual desafià Johnson a un combat: el duel tingué lloc el 23 d'abril del mateix any a [[la Monumental]] de Barcelona i, encara que no s'omplí, hi assistiren personalitats internacionals que en l'època residien a la ciutat, com son germà Otho, l'adés nomenada Laurencin, Olga Sacharoff, els Gleizes i els Delaunay; Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans.<ref name="temps">{{ref-web |url=https://www.eltemps.cat/article/3095/boxa-i-surrealisme-a-la-barcelona-neutral |consulta=1 abril 2020 |títol=Boxa i surrealisme a la Barcelona neutral |obra=El Temps |autor=Àlex Milian |data=22 gener 2018}}</ref>
[[Fitxer:F. Lloyd (Arthur Cravan) boxing Paris.png|miniatura|esquerra|Boxejant, el 1910]]
L'últim combat de Cravan se celebrà el 15 de setembre del 1918 a la [[Ciutat de Mèxic]]: el programa incloïa dos combats més i varietats musicals i xarlotades, com era habitual en les places de bous de l'època; Cravan aplegà cap a les 14.30 acompanyat per [[Enrique Ugartechea]] ''Ursus'', el primer lluitador de [[lluita lliure mexicana]], que féu d'àrbitre; el seu adversari, [[Jim Smith]], arribà un poc més tard, quan Cravan ja es veia guanyador per absència de contricantcontrincant com l'any 1910, en què guanyà dos títols de campiocampió a França en no presentar-se els adversaris. Però Smith aplegà només mitja hora més tard que ell; la vesprada començà a les 15.30 amb un duel a cinc assalts entre Honorato Castro i Roberto Porras que acabà en empat tècnic, seguit d'un número còmic del ''Cuatazón'' Berinstain que no pogué acabar davant l'enuig del públic en imitar un retor; els promotors intentaren avançar l'eixida al ring d'Smith i Cravan —l'espectacle principal—, però ambdós es negaren: el combat començà a l'hora prevista, a vint assalts i sengles premis de vint mil i dos mil [[pesos mexicans]] per al guanyador i el finalistefinalista. Encara que el blanc feia un pam més d'alçada que el negre i pesava vint kilosquilos més, aquell prengué la iniciativa a l'atac, però sense poder trencar la seua defensa; Cravan, de braços més llargs, aconseguí tombar-lo un parell de voltes durant el primer assalt, però Smith canvià d'estratègia i aconseguí colpejar Cravan, que llavors passà a atacar i descuidà la defensa, la qual cosa precipità el desenllaç del combat a favor d'Smith, que el deixà [[KO]] als sis minuts de combat, mentre el públic xiulava i reclamava el retorn de les entrades. En repartir els diners del premi entre els seus mitgers, Cravan es quedà sense fons per a assegurar el seu passatge junt a Loy.<ref>{{ref-web |url=https://metropolifixion.com/el-ultimo-combate-de-arthur-cravan/ |consulta=12 març 2020 |títol=''El último combate de Arthur Cravan -ir por la vida como la lona-'' |obra=Metrópoli Ficción |autor=Mario Panyagua |data=13 desembre 2018 |llengua=castellà}}</ref>
 
El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde;<ref name="troll">{{ref-web |url=https://www.theparisreview.org/blog/2018/01/05/arthur-cravan-original-troll/ |consulta=12 febrer 2020 |títol=''Arthur Cravan, the Original Troll'' |obra=The Paris Review |autor=Edward White |data=5 gener 2018 |llengua=anglésanglès}}</ref>
 
===Influència pòstuma===
El 1942, [[André Breton]] publicà un article sobre Cravan en la revista ''VVV'', on el qualifica de «geni en brut»:
{{Cita|En ell s'acomplix sense compromís la voluntat de [[Rimbaud]]: "Cal ser absolutament modern…" La seua activitat durant alguns anys es desenvolupa en una atmosfera d'absoluta irreverència, de provocació i d'escàndol que anuncia el [[Dadà]].|<ref>{{ref-web |url=https://www.andrebreton.fr/work/56600100481390 |consulta=8 abril 2020 |títol=''Sur Arthur Cravan'' |obra=AndréBreton.fr |autor=André Breton |enllaçautor=André Breton |data=1942 |llengua=francésfrancès}}</ref>}}
Abans de la [[dècada de 1960]], durant la qual va ser mitificat per la [[generació Beat]], se l'havia situat traficant [[marfil]] a l'Àfrica central o caçant balenes a l'Antàrtida, mentre altres versions asseguraven que havia mort d'una ganivetada a una sala de ball mexicana o en la travessia del [[Rio Bravo]].<ref name="temps"/>
El grup de música [[alcoi]]à [[Arthur Caravan]] va prendre eixe nom en 2002 com a homenatge.
6.987

modificacions