Democràcia liberal: diferència entre les revisions

 

=== Drets i llibertats ===

Els criteris més freqüents per distingir les democràcies liberals prenen la forma de drets i llibertats específics. Els més clars exemples són:

* [[Dret a la vida]] i a la integritat de la persona.

 

=== Precondicions ===

Tot i que no són parts del govern com a tals, la presència d'una classe mitjana i d'una tolerant i creixent societat civil solen ser vistes com a precondicions per a la democràcia liberal.

 

 

== Orígens ==

La democràcia liberal té els seus orígens (i nom) en l'època de la [[Il·lustració]] europea. Aleshores gairebé tots els estats d'Europa eren monarquies, amb el poder polític ostentat pel rei o per l'aristocràcia. La possibilitat de la democràcia no havia estat considerada de forma seriosa per la teoria política des de l'època grecoromana, i la creença inherent era la de la inestabilitat i el caos a causa dels capricis de la gent. Més endavant àdhuc va creure's que la democràcia era quelcom d'antinatural, car els humans eren vists com a malvats per naturalesa, violents i necessitats d'un líder fort que reprimís llurs impulsos destructius. Molts dels reis europeus afirmaven que llur poder havia estat inspirat per Déu, i que qüestionar-lo era pràcticament una blasfèmia.

 

== Tipus de democràcies liberals ==

=== Democràcies liberals ''de facto'' ===

La democràcia liberal és de vegades el sistema de govern ''[[de facto]]'' encara que tècnicament el sistema sigui un altre: per exemple, amb les seves diferències les monarquies de l'estat espanyol i el Regne Unit, on el sobirà és el monarca hereditari, però la sobirania ''de facto'' (la legislativa) és popular, a través dels representants escollits pel Parlament, essent, per tant, democràcies.

 

 

=== Representació proporcional i plural ===

El sistema d'escrutini uninominal majoritari assigna llocs segons les majories dins d'una circumscripció. El partit polític o candidat que rep més vots guanya el lloc per aquella circumscripció. Hi ha altres sistemes democràtics, com les diferents formes de representació proporcional, que assignen llocs segons la proporció de vots individuals que un partit rep en tot el país o en una determinada zona.

 

 

=== Sistemes presidencialistes i parlamentaris ===

Un [[presidencialisme|sistema presidencialista]] és una forma de govern d'una [[república]] on el [[poder executiu]] és escollit separadament del [[poder legislatiu|legislatiu]]. Un sistema parlamentari es distingeix perquè el poder executiu depèn de mode directe o indirecte del Parlament, dependència expressada per les mocions de confiança i de censura.

 

== Avantatges i inconvenients de la democràcia liberal ==

=== Democràcia directa ===

Algunes persones argumenten que la "democràcia liberal" no respecta la voluntat de la majoria (excepte en l'elecció de representants). La "llibertat" de la voluntat de la majoria està restringida per la Constitució o lleis precedents. D'altra banda, el poder és realment ostentat per un grup de representants relativament petit. Així doncs, l'argument és que la "democràcia liberal" no és res més que una oligarquia disfressada, essent preferible la democràcia directa. Les noves tecnologies poden permetre la implantació de sistemes com la democràcia electrònica.

 

 

=== Conflictes ètnics i religiosos ===

Per raons històriques, molts estats no són homogenis culturalment ni ètnica, i àdhuc pot haver-hi marcades diferències de raça, llengua, religió i cultura. De fet, alguns grups poden arribar a ésser activament hostils contra altres. Una democràcia, que per definició permet la participació massiva de presa de decisions teòricament també permet l'ús del procés polític contra els grups "enemics". Això pot ser especialment visible durant els processos de democratització, si el govern autoritari anterior va oprimir certs col·lectius. Això és visible també en democràcies ja establertes, sobretot en forma de populisme racista o contra la immigració.