Diagnòstic genètic preimplantacional: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Biopsy of trophectoderm trv.png|miniatura|Biòpsia trofodèrmica]]

El '''diagnòstic genètic preimplantacional''' ('''PGD''') és la prova genètica duta a terme sobre el [[material genètic]] d'[[embrió|embrions]] creats per [[fecundació in vitro]] ('''IVF'''), amb l'objectiu de cercar una certa anormalitat al seu [[Àcid desoxiribonucleic|DNA]] i identificar un embrió sa per poder-lo implantar a l'[[úter]] matern. Concretament, el PGD es realitza extraient una cèl·lula de l'[[embrió]] en formació i analitzant els seus gens; tot i la pèrdua, l'embrió és capaç de dividir-se i substituir la cèl·lula extreta, ja que totes són cèl·lules totipotents. No obstant això, aquest processament no garanteix completament la no afectació de l'embrió per la malaltia, per això cal assegurar-se amb el diagnòstic per [[amniocentesi]] i MVC durant l'embaràs.

El PDG s'ofereix a aquelles parelles amb un alt risc d'engendrar un fill afectat per una [[malaltia genètica]] o cromosòmica, malgrat que la proporció d'embaràs amb aquesta tècnica és, igual que amb la FIV per infertilitat, de 30-40% per cicle.<ref> Harbison A, Northrup H. Preimplantation genetic diagnosis [pdf web]. USA: Tuberous Sclerosis Alliance; 18/10/2005. Disponible a: http://www.tsalliance.org/documents/Preimplantation%20Genetic%20Diagnosis.pdf </ref>