Partisans (Iugoslàvia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'unitats militars i altres canvis menors |
ampliació |
||
Línia 24:
Els partisans acceptaven a qualsevol home o dona que es volgués unir-se a les seves files, a diferència dels Txètniks. Encara que ambdues formacions van estar constituïdes principalment per serbis fins ben entrat el 1943, els dirigents partisans no van aconseguir atreure reclutes croates i bosnians al principi, les tropes txètniks es van mantenir exclusivament sèrbies, participant activament en atrocitats contra la població no sèrbia. A partir de 1942, van augmentar els partisans d'origen musulmà i croat.
Els partisans tenien imatge atraient per a les masses iugoslaves, de modernitat i canvi, davant el tradicionalisme panserbi (amb escasses excepcions) que mostrava el moviment rival de [[Draža Mihailović|Draza Mikhailović]]. Les dones tingueren una participació destacada entre els partisans, mentre que no tenien cap paper en les forces tradicionalistes dels txètniks.
== Creació ==
El Partit Comunista de Iugoslàvia va començar a preparar-se per la lluita armada immediatament després de la invasió de Iugoslàvia per les [[Potències de l'Eix|forces de l'Eix]] a l'abril de 1941, tot i que la rebel·lió efectiva no començaria fins el mes de juny, seguint també les consignes del Comintern i comptant amb el suport de la Unió Soviètica.
El 27 de juny es va organitzar l'Alt Estat Major dels Destacaments Partisans d'Alliberament del Poble de Iugoslàvia, amb Josip Broz Tito escollit com a comandant en cap, i amb els membres Milovan Đilas, Edvard Kardelj, Ivan Milutinović, Aleksandar Rankovic, Rade Končar, Franc Leskošek, Sreten Zujovic, Ivo Lola Ribar i Svetozar Vukmanović. El 4 de juliol es van mobilitzar tots els militants del Partit (un 10.000 aleshores) en l'alçament contra l'ocupació feixista. Aquest dia seria recordat des d'aleshores com el "Dia del combatent" i és quan es començaren a crear totes les unitats de combat. Si bé algunes unitats partisanes havien començat alguns dies abans a actuar. La primera fou la de la localitat croata de Sisak, creada el 22 de juny.
L'estratègia militar inicial dels partisans fou la guerra de guerrilles, cercant soscavar el domini del territori i aconseguint el suport popular a l'aixecament i les forces resistents. Els seus primers atacs no van ser contra els destacaments alemanys, més ben armats, sinó contra els seus transports i contra l'administració col·laboracionista sèrbia. Les brutals represàlies alemanyes anaren incrementant ràpidament el suport popular als partisans i deslegitimant els col·laboracionistes. Els txetniks de Mikhailović en canvi, tractaven de coexistir amb els ocupants en teoria per organitzar una xarxa que, en vigílies de la derrota de l'Eix, pogués servir de suport a les ofensives Aliades, d'acord amb el govern a l'exili i dels britànics. Però la seva estratègia els suposà acabar col·laborant amb els ocupants contra la població, que donà suport als partisans, igual com acabaren fent també els britànics, davant la molt superior combativitat i efectivitat dels partisans contra els feixistes.
<br />
== Vegeu també ==
| |||