Diferència entre revisions de la pàgina «Dinoflagel·lats»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
== Morfologia ==
El tret més característic dels dinoflagel·lats és la presència d'un solc transversal i un altre de longitudinal, de cada un dels quals s'origina un [[flagel]], que proporciona als dinoflagel·lats uns moviments característics. Els dos flagels són dissimilars. L'anomenat flagel longitudinal, s'estén cap enrere, mentre que l'altre forma un cercle lateral i és denominat flagel transversal. El flagel transversal proporciona la major part de la força que propulsa la cèl·lula i genera sovint un moviment giratori característic. El flagel longitudinal funciona principalment com a timó, encara que també produeix una certa força propulsora.
 
Els dinoflagel·lats tenen una coberta cel·lular complexa anomenada [[anfiesma]], integrada per [[vesícula|vesícules]] planes anomenades [[alvèol]]s. En algunes espècies, aquestes es recolzen en plaques de [[cel·lulosa]] entrellaçades que componen una espècie d'armadura anomenada [[teca]]. La teca pren diverses formes depenent de l'espècie i de vegades de l'etapa vital del dinoflagel·lat. En moltes espècies també es troben [[extrusoma|extrusomes]] fibroses. Tot això, junt amb altres detalls estructurals i genètics, indica una relació propera entre els dinoflagel·lats, i els [[apicomplex]]os i [[ciliat]]s, que són designats col·lectivament [[alveolat]]s.
 
 
== Ecologia ==
 
Els dinoflagel·lats de vegades proliferen, atenyent concentracions de més d'un milió de cèl·lules per mil·lilitre. Certes espècies produeixen [[neurotoxina|neurotoxines]] en tals quantitats que maten els peixos i s'acumulen en els animals filtradors, com els [[crustacis]], i així els tòxics poden afectar a la gent que se'ls menja, podent arribar a ser fatals. Aquest fenomen és la [[marea roja]], del color que la floració dóna a l'aigua. Alguns dinoflagel·lats sense color poden també formar floracions tòxiques, tals com els ''[[Pfiesteria]]''. Cal tenir en compte que no totes les floracions de dinoflagel·lats són perilloses. Els parpellejos blavencs visibles a l'aigua de l'oceà a la nit són produïts sovint per les floracions de dinoflagel·lats [[bioluminescència|bioluminescents]], que emeten ràfegues curtes de llum quan són molestats. Les floracions es produeixen quan els dinoflagel·lats poden reproduir-se ràpidament a causa dels aliments abundants a l'aigua. Això ocorre quan l'home realitza emissions de [[fosfat]]s a l'oceà. Per tant, hi ha un gran interès en la biologia dels dinoflagel·lats per motivacions econòmiques i mèdiques.
 
 
== Classificació ==
 
:Classe ''[[Dinophyceae]]'' (Bütschli, [[1885]]) Pascher, [[1914]]
:Classe ''[[Blastodiniophyceae]]'' Fensome i cols., [[1993]]
2.188.918

modificacions