Se sap que els antics egipcis ja començaren a fer processos de salaó per a poder preservar i emmagatzemar comestibles. durantEn mésel registre de temps,matrícules siindustrials béde sovint1847 esl’Escala consideracomptava amb deu indústries dedicades a aquesta activitat que l'inventorfigurava amb el nom de laFomentadores salaóde fouPesca ely Salazón. pescadorSaladors de [[Flandes]]l’Escala Willhelmvan Brökenfundar indústries al País Basc (Bermeo). També es van establir a Llançà, Roses, Palamós, Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Antigament s’exportava molt a quiItàlia, deusobretot ela nomGènova, on hi havia el procésmercat enprincipal diversesde llengüesl’anxova.<ref>[{{Ref-web|url=http://esvisitmuseum.foodlexicongencat.orgcat/p0000440.php]ca/museu-de-l-anxova-i-de-la-sal/ambit/la-salao-d-anxova-i-sardina/|títol=La Entradasalaó ded’anxova ''Salazón''i asardina foodlexicon.com· {{esVisitmuseum · Catalonia museums|consulta=2016-12-05|nom=Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de|cognom=Catalunya|editor=visitmuseum.gencat.cat}}</ref>
A l'Escala, els saladors compraven l’anxova i la sardina que necessitaven i els pescadors la transportaven cap als salins, on l’activitat continuava tota la nit perquè pogués sortir als millors mercats l’endemà. En el registre de matrícules industrials de 1847 l’Escala comptava amb deu indústries dedicades a aquesta activitat que figurava amb el nom de Fomentadores de Pesca y Salazón. Saladors de l’Escala van fundar indústries al País Basc (Bermeo). També es van establir a Llançà, Roses, Palamós, Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Antigament s’exportava molt a Itàlia, sobretot a Gènova, on hi havia el mercat principal de l’anxova.<ref>{{Ref-web|url=http://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-de-l-anxova-i-de-la-sal/ambit/la-salao-d-anxova-i-sardina/|títol=La salaó d’anxova i sardina · Visitmuseum · Catalonia museums|consulta=2016-12-05|nom=Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de|cognom=Catalunya|editor=visitmuseum.gencat.cat}}</ref>
La salaó d’anxova continua encara avui dia amb set indústries, situades fora del nucli urbà, a l’entrada sud i a la Closa del Llop, que donen feina a més de dues-centes persones, majoritàriament dones, al llarg de l’any. El sistema de salaó és el mateix que a l’antiguitat, sense additius, ni conservants, però adaptat a les noves normes de sanitat.
