Guy Simonds: diferència entre les revisions

Al mateix temps, Simonds va haver de supervisar la creació de l'exèrcit canadenc per als nous compromisos a Alemanya Occidental i per a la Guerra de Corea; el pressupost de la defensa havia augmentat a 1.907 milions de dòlars el 1953, deu vegades el que havia estat el 1947.<ref name="Morton 1999 p. 238">Morton (1999) p. 238.</ref> Del 1950 al 1953, l'exèrcit va passar de tenir 47.000 personal de servei a 104.000.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> Simonds va parlar de la reclamació per complir els compromisos de l'OTAN, però va ser silenciat pel ministre de Defensa, [[Brooke Claxton]], que el va advertir amb les enquestes que mostraven el 83% dels quebequesos com a contraris a la conscripció que el tema era massa tòxic per a que el govern ho contemplésconsiderés.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> El 1952 es va obrir el Collège Militaire Royal de Saint Jean per proporcionar formació en francès als candidats a oficials franco-canadencs; anteriorment tots els candidats a oficials estaven formats en anglès al Royal Military College de Kingston.<ref name="Morton 1999 p. 239">Morton (1999) p. 239.</ref> A més del Royal 22è Régiment i el vuitè d'Hussars canadencs, l'exèrcit canadenc als anys cinquanta va fer poc reconeixement al "fet francès", però l'Exèrcit era més obert als francesos-canadencs que a la Royal Canadian Air Force o la [[Royal Canadian Navy]], on l'idioma de comandament era l'anglès.<ref name="Morton 1999 p. 239"/> Simonds creia que l{{'}}''esprit de corps'' era la clau per mantenir la moral i va sentir que l'orgull regimental de la història i les tradicions era el que va motivar als soldats a lluitar.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> Per aquest motiu, com a part de l'expansió de l'exèrcit, Simonds tenia regiments de milícies com el Black Watch de Mont-real, el Fort Garry Horse de Winnipeg i la Queen's Own Rifles de Toronto que van assumir regiments regulars en lloc de crear-ne de nous, argumentant les històries i les tradicions d'aquests regiments proporcionarien un orgull regimental més gran als homes que servien en ells del que un nou regiment ho faria.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> Simonds també va crear un [[regiment de Guàrdies Canadencs]], que s'assemblava molt a la [[brigada de la Guàrdia]] a Londres, car també tenien uniformes escarlata i barrets de pell d'ós. <ref name="Morton 1999 p. 238"/> Morton va escriure que una "ajuda més pràctica a la moral, oposada per Simonds, va ser la decisió de permetre a les famílies unir-se al personal canadenc de serveis a Europa".<ref name="Morton 1999 p. 238"/>