Diferència entre revisions de la pàgina «Guy Simonds»

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
(Robot normalitza infotaula de persona)
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
Simonds va xocar amb Foulkes, el president del Comitè dels caps d'estat major sobre on situar els canadencs a l'Alemanya Occidental. El continentista Foulkes, que volia apropar el Canadà als Estats Units, volia que els canadencs servissin amb les forces de l'exèrcit dels Estats Units al sud d'Alemanya Occidental. Simonds, per contra, va argumentar que per raons històriques, els canadencs haurien de servir amb les forces britàniques del nord d'Alemanya, argumentant que els canadencs lluitarien millor amb ells si l'[[Exèrcit Roig]] envairia Alemanya Occidental. Simonds va afirmar que els canadencs havien lluitat juntament amb els britànics successivament en la Guerra Boer, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea i, a més, l'Exèrcit canadenc va ser molt modelat després de l'exèrcit britànic fins a tenir un estil britànic. uniformes i rangs i la mateixa estructura regimental; per totes aquestes raons, Simonds va pensar que situar els canadencs amb els britànics al nord-oest d'Alemanya seria millor. Com que els responsables canadencs havien estat "commocionats pel rendiment americà a Corea", mentre que les forces britàniques que lluitaven a Corea havien lluitat bé, Simonds va guanyar el debat i es va acordar que els canadencs servissin com a part de l'[[exèrcit britànic del Rin]] (BAOR), tot i que Foulkes va poder assegurar que les unitats de la [[Royal Canadian Air Force]] (RCAF) servissin amb la [[Força Aèria dels Estats Units]] (USAF) en lloc de la [[Royal Air Force]] (RAF). <ref name="Morton 1999 p. 237"/>
 
Al mateix temps, Simonds va haver de supervisar la creació de l'exèrcit canadenc per als nous compromisos a Alemanya Occidental i per a la Guerra de Corea; el pressupost de la defensa havia augmentat a 1.907 milions de dòlars el 1953, deu vegades el que havia estat el 1947.<ref name="Morton 1999 p. 238">Morton (1999) p. 238.</ref> Del 1950 al 1953, l'exèrcit va passar de tenir 47.000 personal de servei a 104.000.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> Simonds va parlar de la reclamació per complir els compromisos de l'OTAN, però va ser silenciat pel ministre de Defensa, [[Brooke Claxton]], que el va advertir amb les enquestes que mostraven el 83% dels quebequesos com a contraris a la conscripció que el tema era massa tòxic per a que el govern ho contemplésconsiderés.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> El 1952 es va obrir el Collège Militaire Royal de Saint Jean per proporcionar formació en francès als candidats a oficials franco-canadencs; anteriorment tots els candidats a oficials estaven formats en anglès al Royal Military College de Kingston.<ref name="Morton 1999 p. 239">Morton (1999) p. 239.</ref> A més del Royal 22è Régiment i el vuitè d'Hussars canadencs, l'exèrcit canadenc als anys cinquanta va fer poc reconeixement al "fet francès", però l'Exèrcit era més obert als francesos-canadencs que a la Royal Canadian Air Force o la [[Royal Canadian Navy]], on l'idioma de comandament era l'anglès.<ref name="Morton 1999 p. 239"/> Simonds creia que l{{'}}''esprit de corps'' era la clau per mantenir la moral i va sentir que l'orgull regimental de la història i les tradicions era el que va motivar als soldats a lluitar.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> Per aquest motiu, com a part de l'expansió de l'exèrcit, Simonds tenia regiments de milícies com el Black Watch de Mont-real, el Fort Garry Horse de Winnipeg i la Queen's Own Rifles de Toronto que van assumir regiments regulars en lloc de crear-ne de nous, argumentant les històries i les tradicions d'aquests regiments proporcionarien un orgull regimental més gran als homes que servien en ells del que un nou regiment ho faria.<ref name="Morton 1999 p. 238"/> Simonds també va crear un [[regiment de Guàrdies Canadencs]], que s'assemblava molt a la [[brigada de la Guàrdia]] a Londres, car també tenien uniformes escarlata i barrets de pell d'ós. <ref name="Morton 1999 p. 238"/> Morton va escriure que una "ajuda més pràctica a la moral, oposada per Simonds, va ser la decisió de permetre a les famílies unir-se al personal canadenc de serveis a Europa".<ref name="Morton 1999 p. 238"/>
 
== Jubilació i anys posteriors ==
753

modificacions