Diferència entre revisions de la pàgina «Comissió Corogràfica»

en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
m (Bot elimina espais sobrants)
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
Entre 1845 i 1849 [[Tomás Cipriano de Mosquera]], aleshores president de la República, va disposar les bases administratives i institucionals per portar a terme l'empresa científica que suposaria la Comissió Corogràfica. En assabentar-se'n que [[Agostino Codazzi]] havia sortit a l'exili des de [[Veneçuela]] el 1849, Mosquera es va posar immediatament en contacte amb ell.<ref name="Biografía">{{ref web |url=http://web.archive.org/web/20131105000945/http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/biografias/codaagus.htm |títol=Codazzi, Agustín |consulta=25 de juny de 2017 |cognom=Gómez Giraldo |nom=Lucella |editorial=Biblioteca Luis Ángel Arango |data=12 de juny de 2004}}</ref> A partir de les reunions celebrades entre tots dos va néixer la idea de realitzar un treball similar al qual Codazzi havia fet a Veneçuela, però de més grans proporcions, que no només inclogués descripció física i política del territori de Nova Granada (avui Colòmbia), sinó de la seva gent, els seus recursos, la seva infraestructura i la seva economia.<ref name="BN"/>
 
Mosquera encara que va aca|bar el seu període presidencial a tan sols uns mesos de la seva trobada amb Codazzi, el va recomanar el seu successor [[José Hilario López]] subscriure un contracte per portar a terme tal l'empresa.<ref name="Sogeocol">{{ref web |url=http://www.sogeocol.edu.co/documentos/codazzi.pdf |títol='Agustín Codazzi, precursor de la Sociedad Geográfica de Colombia |consulta=16 de juny de 2017 |cognom=Ordóñez Giraldo |nom=Temístocles |editorial=Sociedad Geográfica de Colombia |data=abril de 2008}}</ref> A l'acord celebrat entre els governs de la Nova Granada i Codazzi (1849) es van contemplarpreveure la realització de tres tasques fonamentals:12 primer, la corografia del territori nacional, segon, la construcció de les cartes [[cantó|cantonals]] i [[província|provincials]], i tercer, la descripció d'itineraris militars; també se li van lliurar a Codazzi un [[Sextant (instrument de mesura)|sextant]], un horitzó artificial, dos [[baròmetre]]s, dos [[cronòmetre]]s, un [[teodolit]], un [[mira topogràfica|nivell topogràfic]], una [[Ullera|ullera de llarga vista]], dos [[termòmetre]]s, una agulla petita, un nivell petit i un [[higròmetre]].<ref name="Bicentenario">{{ref publicació |url=http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/revistas/credencial/junio1993/junio1.htm |títol=Agustín Codazzi y la geografía en el siglo XIX |consulta= 26 de juny de 2017 |cognom=Sánchez Cabra |nom=Efraín |editorial=Banco de la República de Colombia |data=21 de maig de 2005 |publicació=Revista Credencial Historia. No 42}}</ref>
 
Ja que la Comissió era un projecte interdisciplinari, posteriorment es van realitzar contractes amb altres experts en cada una de les temàtiques que es van pretendre abordar durant l'empresa corogràfica; d'aquesta manera [[Agostino Codazzi]] va assumir la direcció de la Comissió Corogràfica, encarregat fonamentalment de la part geogràfica i cartogràfica; [[Manuel Ancízar]], secretari de la Comissió, tenia al seu càrrec les descripcions geogràfiques i de forma especial els aspectes de la vida social i cultural del país; va ser]reemplaçat a partir de 1852 per [[Santiago Pérez Manosalva]] en funcions i càrrec; [[José Jerónimo Triana]] va ser nomenat per fer els estudis de la [[flora]] i [[fauna]] de les regions visitades; [[Carmelo Fernández]], [[Henry Price]] i [[Manuel María Paz]], successivament, van ser els dibuixants i cartògrafs de la Comissió; amb la mort de Codazzi el 1859, [[Felipe Pérez]] va assumir la publicació de la ''Geografia General'' del país, i [[Manuel Ponce de León]], la recol·lecció i publicació dels informes i mapes de la Comissió.<ref name="Biografía"/>
753

modificacions