Diferència entre revisions de la pàgina «Homosexualitat a Europa»

en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
m (Revertides les edicions de 85.192.77.19. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
[[Fitxer:Antinous Ecouen Louvre Ma1082 n3.jpg|miniatura|[[Antínous]], el jove grec amant de l'emperador [[Adrià]].]]
 
Al segle I [[Suetoni]] i [[Tàcit]] constaten la generalització de matrimonis [[Matrimoni entre persones del mateix sexe|entre homes]] sense traves, ja que el matrimoni en la societat romana era un contracte privat. L'emperador [[Neró]] va ser el primer emperador romà que es va casar amb un altre home, un jove eunuc del palau anomenat Esporus i convertit en Savina per Neró per reemplaçar a la seva estimada i morta Popea. [[Edward Gibbon]] ja el 1776 confirma que dels dotze primers emperadors només a [[Claudi]] li interessaven exclusivament les dones. Tots els altres van tenir nois o homes com a amants.<ref>Gibbon, The Decline and Fall of the Roman Empire, ch.27 2:56</ref> El fet que Claudi no tingués cap amant masculí va ser objecte de crítica per part de Suetoni en la seva obra [[Les vides dels dotze cèsars]]. A l'[[antiga Roma]], si bé alguns autors com [[Tàcit]] o [[Suetoni]] contemplavenconsideraven l'homosexualitat com un signe de degeneració moral i fins i tot de decadència cívica, era relativament freqüent que un home penetrés a un esclau o a un jove, mentre que el contrari era considerat una desgràcia. De [[Juli Cèsar]], el gran geni militar, es deia que era ''vir omnium mulierum et mulier omnium virorum'', això és, ‘el marit de totes les dones i la dona de tots els marits’.<ref>Dit per Gai Scribonius Curi, un cònsol romà, citat per Suetoni [http://ancienthistory.about.com/libr...suetcaesar.htm veure en ancienthistory.about.com] (en anglès).</ref> Famós pels seus enamoriscaments amb les dones de la noblesa romana, els rumors sobre la seva homosexualitat tenen el seu origen en el 80 A. de C., quan el jove Juli Cèsar va ser enviat com a ambaixador a la cort de [[Nicomedes IV de Bitínia]]. Pel que sembla, el rei asiàtic va quedar tan enlluernat amb la bellesa del jove missatger romà que el va convidar a descansar a la seva habitació i a participar en un festí on va servir de coper reial durant el banquet. La seva estada a Bitínia va generar forts rumors que tots dos —Juli Cèsar i Nicomedes— van ser amants, la qual cosa va motivar als adversaris polítics de Juli Cèsar a anomenar-lo «reina de Bitínia», fins i tot temps després de la seva estada en el regne.<ref>[http://www.fordham.edu/halsall/pwh/suet-julius.html Suetonius, ii., 45-53]</ref> Tant a [[Marc Antoni]] com a [[Octavi]] (aquest últim conegut després com [[Cèsar August]]) se'ls va assenyalar que tenien amants masculins. A principis de la joventut d'Octavi se li van retreure diversos actes ''vergonyosos''; Sixt Pompeu l'acusava d'efeminament; Marc Antoni, d'haver guanyat l'adopció pel seu oncle Juli Cèsar mitjançant relacions contra natura; i Luci, germà de Marc Antoni, que després de sacrificar el seu honor a Cèsar s'havia lliurat a Aulus Hirtius a Hispània per tres-cents mil sestercis i que utilitzava per depilar les seves cames petxines roent, per fer créixer el pèl suau.<ref>[http://penelope.uchicago.edu/thayer/e/roman/texts/suetonius/12caesars/augustus*.html#68 veure aquí] (en anglès)</ref> De nou Suetoni consigna que l'emperador [[Neró]], prenent el rol passiu amb el llibert Doryphorus, imitava els crits i gemecs d'una dona jove.<ref>Suetonius, Nero, 29</ref> També l'emperador [[Galba]] se sentia atret per homes forts i experimentats.<ref>Suetonius, Galba, 22</ref> I en diverses ocasions s'informa que els soldats eren assaltats sexualment pels seus oficials superiors.<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]]: ''Història antiga de Roma'', 16.4</ref>
 
La pràctica de la [[pederàstia]] té el seu [[apogeu]] durant el regnat de l'emperador [[Adrià]], que comparteix la passió pels nois amb el seu antecessor [[Trajà]]. És famós el seu amor pel jove grec [[Antínous]]. Després de la seva prematura mort ofegat, Adrià va erigir temples a [[Bitínia]], [[Mantinea]] i [[Atenes]] en el seu honor, i fins i tot li va dedicar una ciutat, [[Antinoòpolis]]. Cal destacar al jove emperador [[Heliogàbal]], conegut pels seus nombrosos amants i que a principis del {{segle|III}} sent adolescent va escandalitzar als seus contemporanis casant-se públicament dues vegades vestit de dona, adoptant així explícitament el paper passiu en la relació. Són múltiples les anècdotes sobre el seu comportament lasciu, i els soldats de la seva guàrdia personal eren coneguts com les «cues de ruc» per ser reclutats a les termes entre els més dotats. El també emperador del segle III [[Filip l'Àrab]], tot i que es creu que va ser el primer emperador cristià, va ser conegut per la seva afició als nois. L'acceptació social de les relacions pederastes i homoeròtiques va anar decaient al llarg dels segles a mesura que es va anar implantant el [[cristianisme]].
753

modificacions