Diferència entre revisions de la pàgina «Dinoflagel·lats»

cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
* ''[[Blastodiniophyceae]]''
}}
Els '''dinoflagel·lats''' (''Dinoflagellata'', del [[Grec modern|grec]] ''dinos'', girant i del [[llatí]], ''flagellum'', fuet) són un extens [[fílum]] d'[[alveolat]]s flagel·lats. La majoria de les espècies són unicel·lulars i formen part del [[plàncton]] marí, si bé n'hi ha d'aigües dolces i de colonials. Les poblacions es distribueixen en funció de la temperatura, la salinitat i la profunditat. Prop de la meitat dels dinoflagel·lats són [[fotosíntesi|fotosintètics]] i constitueixen el grup més gran d'[[algues]] [[eucariotes]] a part de les [[diatomea|diatomees]]. Com que són productors primaris, constitueixen una part important de la [[cadena alimentària]] aquàtica. Certes espècies fotosintètiques, les [[zooxantel·la|zooxantel·les]], són [[endosimbiosi|endosimbiòtiques]] d'animals ([[corall]], [[anèmonaanemona|anèmonesanemones]] i [[cloïsses]]) i eucariotes unicel·lulars marins, desenvolupant un important paper en la biologia dels [[escull de corall|esculls de corall]]. Altres dinoflagel·lats són depredadors d'altres eucariotes unicel·lulars i algunes formes són paràsites (vegeu per exemple, ''[[Oodinium]]'' i ''[[Pfiesteria]]''). Alguns dinoflagel·lats són responsables de les [[Marea roja|marees roges]], en les que sintetitzen potents [[toxines]].
 
== Morfologia ==
272.852

modificacions