Història del petroli a Veneçuela: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
Línia 42:
Molt abans de 1976, Veneçuela havia pres diverses mesures en la direcció de la [[nacionalització]] de la seva indústria petroliera. A la llei de reversió promulgada el 1971 s'afirmava que tots els béns, instal·lacions i equips pertanyents a les concessionàries dintre o fora de les àrees de concessió revertiria a la nació sense compensació a l'expiració de la concessió.<ref name=Coronel/> El moviment cap al nacionalisme es va viure una vegada més sota el decret 832 on s'estableix que tota l'exploració, producció, refinament, i programes de vendes de les companyies petrolieres havien de ser aprovats prèviament pel Ministeri de Mines i Hidrocarburs.<ref name=Coronel/>
 
No es va fer oficial tanmateix, fins a la segona presidència de [[Carlos Andrés Pérez]], el pla econòmic del qual, "La Gran Veneçuela", contemplavapreveia la nacionalització de la indústria del petroli i la diversificació de l'economia mitjançant la substitució d'importacions. El país oficialment va nacionalitzar la indústria petroliera l'1 de gener de 1976, sota la gestió ministerial de Valentín Hernández Acosta, i al costat seu va venir el naixement de [[Petróleos de Venezuela]] (PDVSA), que és l'empresa estatal veneçolana de petroli. Totes les companyies petrolieres estrangeres que una vegada van fer negocis a Veneçuela, van ser reemplaçades per empreses veneçolanes filials de PDVSA que controla l'activitat d'explotació d'hidrocarburs a Veneçuela. El 1980, [[Petróleos de Venezuela| PDVSA]] va comprar l'empresa dels Estats Units [[Citgo]], i actualment és una de les empreses petrolieres més grans del món.<ref>[http://www.rnv.gov.ve/noticias/?act=ST&f=4&t=27687 Radio Nacional de Venezuela]</ref>
 
== Anys de declivi -1976-2000 ==