Barthélemy Boganda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
||
Línia 55:
Boganda va jugar un rol crucial al començament de l'autonomia interna (1956-58), tot i ser relativament conservador a favor dels interessos francesos i que no demanava la independència immediata.<ref>Appiah and Gates, p. 398.</ref><ref>A l'abril del 1958, durant la Quarta República Francesa, ell formava part d'una majoria de líders francòfons que encara volien preservar els lligams entre França i el seu imperi africà. Per a ells, "independència" significava autonomia amb la comunitat política francesa, no una separació completa de França. Això no és sorprenent, ja que aquests líders havien participat en el naixement de la República, van ajudar a escriure la seva constitució i lleis i van participar en les seves legislatures i partits polítics. Le Vine, pp. 122, 127.</ref> Boganda va obtenir el 89% dels vots en les [[Eleccions legislatives franceses de 1956]]. Aquest any va estar a favor de la representació europea en les llistes electorals a canvi del suport financer dels empresaris francesos i el 18 de novembre fou elegit com el primer alcalde de Bangui. El 31 de març del 1957, el MESAN va guanyar tots els escons de l'Assemblea Territorial d'Ubangi-Shari; el 18 de juny, fou elegit president del Gran Consell de l'Àfrica Equatorial Francesa (un fòrum que utilitzà per a promoure la unitat africana)<ref>Kalck (2005), p. xxxi.</ref> i al maig esdevingué vicepresident del Consell de Govern d'Oubangui-Chari (el governador francès encara n'era el president).<ref>Kalck (2005), p. 90.</ref>
Pragmàtic, Boganda va parlar el 30 de desembre del 1957 davant l'assemblea local, lloant el nou Comitè de Salut Econòmica que
===Mort i seqüeles===
Boganda estava a punt de convertir-se en el primer president de la República Centreafricana quan va pujar a un avió a Berbérati en direcció a Bangui, el 29 de març del 1959, just abans de les eleccions legislatives. L'avió va esclatar a l'aire, sobre [[Boukpayanga]], a la sots-prefectura de [[Boda (Lobaye)|Boda]] (a uns 160 km a l'oest de Bangui), va matar a tots els passatgers i la tripulació.<ref>''Aboard were four crew and five passengers, including the government's information chief and a member of parliament''.{{ref-notícia|cognom= |nom= |títol=African Leader Found Dead in Crashed Plane |editorial=''[[The New York Times]]'' |data=1959-04-01|pàgina=10}}</ref><ref name="Prunierp103">Prunier, p. 103.</ref> No es va aclarir mai la causa de l'explosió misteriosa<ref name="Kalck2005p27"/> i no es va formar cap comissió d'investigació;<ref name="Prunierp103"/> tot i que es va haver sospites de sabotatge.<ref> Prunier, pp. 103 & 393</ref> La nació estava sota shock per la mort del seu líder, el funeral del qual va ser el 2 d'abril a la catedral del Notre-Dame de Bangui, a la que van assistir milers d'Ubanguians.<ref>Kalck (1971), p. 106.</ref> L'edició del 7 de maig del setmanari parisenc, [[L'Express]] va revelar que els experts havien trobat traces d'explosiu en el fuselatge, però l'alt comissionat francès va prohibir la venda d'aquesta edició de la revista quan va aparèixer a la República Centreafricana. Molts van sospitar que homes de negocis expatriats de Bangui, segurament ajudats pels serveis secrets francesos, hi van jugar un paper.<ref name="Titleyp16"/> També es sospità que Michelle Jourdain hi estava relacionada, ja que el 1959, les relacions entre Boganda i la seva dona s'havien deteriorat i ell la volia deixar i tornar al sacerdoci. Segons Brian Titley, autor de ''Dark Age: The Political Odissey of Emperor Bokassa'', hi havia bones raons per sospitar que ella hi estigués involucrada.<ref name="Titleyp16">Titley, p. 16.</ref>
| |||