753
modificacions
m (neteja i estandardització de codi) |
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context) |
||
número 23.228 del 15 de novembre de 1933). La RAU dividia el país en tres províncies: Sul do Save, Zambézia i Niassa (els territoris de [[Manica i Sofala]] estaven encara sota l'administració de la ''Companhia de Moçambique''; l'any [[1942]], quan van tornar a l'estat, es va crear la nova província de Manica i Sofala; l'any [[1955]], la província de Niassa va ser dividida en els tres tres districtes que la formaven: Moçambique, Cabo Delgado i Niassa. Els districtes, per la seva banda, estaven dividits en ''concelhos'', centrats en nuclis urbans, i ''circunscrições civis'', eminentment rurals. La nova situació es caracteritzava pel centralisme que va reduir el marge d'autonomia dels colons portuguesos de Moçambic i també el seu marge de beneficis, i preparava el camí a nivell local per consolidar la figura clau de la nova administració, el ''régulo''.
El régulo era un funcionari portuguès i al mateix temps el representant dels usos i costums africans, i era el responsable sobre la unitat territorial més petita
La [[província d'Inhambane|regió d'Inhambane]] s'havia caracteritzat en els primers trenta anys del segle per dos corrents migratoris diferents: l'emigració africana cap a les mines del Transvaal i l'emigració portuguesa o per produir begudes alcohòliques que els indígenes compraven amb els diners guanyats a les mines. l{{'}}''Acto Colonial'' va suposar l'inici d'una política de fermesa contra la producció de begudes alcohòliques (pel treball dels nadius calia reduir el nivell d'alcoholisme) i la prohibició de les begudes locals (la ''sura'' i el ''sope'' principalment) per afavorir la importació de vi de la metròpoli. En aquests anys els portuguesos van acaparar les terres indígenes però no van apujar la producció. Els acords d'[[11 de setembre]] de [[1928]] i de [[17 de novembre]] de [[1934]] entre Portugal i la Unió Sud-africana, establia que els emigrats moçambiquesos a l'Àfrica del sud cobrarien la meitat dels seus salaris en retornar al país. Contra aquesta situació es va revoltar ve3rs el [[1940]] el cap local (''inhamussa'') Malandera; la revolta fou sufocada i un indígena de nom Manuel nomenat al seu lloc
|
modificacions