Alt Camp: diferència entre les revisions

Al llarg del segle XVI es viu un augment notable i es consoliden nombrosos pobles. Pel [[1718]] es calcula una població de 9.383 habitants, i pel [[1787]] de 25.443 habitants. En aquestes mateixes dates Valls té una població de 3.141 habitants i 8.209 habitant respectivament. Valls concentra el 32% del total comarcal el [[1787]]. L'augment demogràfic ja no pararà fins a mitjan {{segle |XIX}}, almenys de forma global. Es pot considerar la segona meitat del segle XVIII i primera del {{segle |XIX}} com el gran període de l'Alt Camp.

Com que no es disposa de dades concretes de la primera meitat del {{segle |XIX}}, és difícil precisar el moment de màxim demogràfic, encara que, segons els censos moderns, seria el [[1860]]. A partir d'aquesta data, pràcticament tots els municipis van perdent població, fins i tot Valls. La localització marginal de la comarca, una mica separada de la línia de costa i dels grans eixos viaris, i l'absència de cursos d'aigua importants són factors que no afavoreixen pas una progressió econòmica i demogràfica.

L'agricultura al segle XVIII es basava fonamentalment en la vinya, l'olivera i els [[cereal]]s. Durant la segona meitat del segle XX, la vinya anà guanyant superfície i els cereals van anar retrocedint. La vinya s'estenia principalment pels municipis del centre i sud de la plana (Valls, Vallmoll, [[Vilabella]] i [[Vila-rodona]]). Els cereals predominaven sobretot cap al nord de la comarca [[Cabra del Camp]]. L'olivera es feia més aviat als vessants de la serra de Prades. En l'escàs regadiu hi havia hortalisses, cereals i [[cànem (fibra)|cànem]]. Valls ocupava aleshores un segon lloc en el comerç de l'[[aiguardent]], juntament amb [[Vilafranca del Penedès]] i [[Reus]], que era al davant. Al llarg del {{segle |XIX}} la vinya s'estengué encara més.

L'oliera també perd terreny, i només és important a [[la Riba]] i l'Alcover. L'[[avellaner]] encara ocupa un espai molt reduït en el conjunt comarcal. És plantat sobretot als vessants inferiors de les muntanyes i només el secà. Al llarg del {{segle |XIX}} l'avellaner experimenta un augment notable. L'ametller no s'estén d'una manera notable fins a la segona meitat del {{segle |XIX}}. Una tendència semblant té el [[garrofer]], arbre que exigia poques atencions i subsistia en terres pobres.

Aquest esquema de la distribució dels conreus es veié modificat per l'entrada de la [[fil·loxera]], al llarg de la darrera dècada del {{segle |XIX}}. Algunes terres es replantaren amb peus de [[vinya|ceps]] americans. D'altres es replantaren amb garrofers, avellaners i [[ametller]]s. D'altres, en fi, les terres més pobres s'abandonaren.

Durant la segona meitat del {{segle |XIX}} i primera del XX no es continua aquesta tradició industrial. A partir de la dècada de [[1950]] l'activitat industrial pren una nova embranzida. A finals del segle XX hi ha una indústria diversificada. El sector que ocupa més treballadors és la [[metal·lúrgia]]. Segueix a distància el del paper i arts gràfiques, el tèxtil el de la [[fusta]] i [[moble]]s i el ram de la construcció. Menys important són les indústries alimentària, [[químic]]a i de la [[confecció]].