Sant Joan de Vilatorrada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Actualització
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Plantilla
Línia 106:
L'entrada en funcionament, al nucli de Sant Joan, de les fàbriques tèxtils: Borràs (1855), [[Fàbrica Burés (Sant Joan de Vilatorrada)|Burés]] (1860) -coneguda com la fàbrica del Mig- i Gallifa (1865), va suposar la primera onada immigratòria del municipi de gent procedent d'altres nuclis del terme -[[Sant Martí de Torroella|Sant Martí]] i [[Joncadella]]- com també de termes propers, principalment de [[Fonollosa]], [[Aguilar de Segarra]] i [[Rajadell]], i de comarques veïnes que havien quedat allunyades del procés d'industrialització, tals com el [[Solsonès]] o la [[Segarra]]. Tanmateix, al lloc d'alguns dels antics molins del Cardener s'instal·laren fàbriques: El Paperer i El Molinet. La darrera fou la de Can Canals.
 
A mitjans del {{segle |XIX}} la població era de 454 habitants, mentre que a finals ja arribava als 707 i a principis del segle XX era de 1.454 (1920)..
 
A partir de primers del segle XX l'agricultura anirà perdent la seva importància davant la indústria. A mesura que va depenent de la mecanització minven progressivament el conreu de la [[vinya]] i el de l'[[olivera]], quedant el conreu del cereal ([[ordi]] principalment) molt lligat a la fabricació de pinsos. En el decurs dels primers tres quarts del segle XX la població de Sant Joan creix de manera exorbitant, degut principalment a un creixement natural elevat i als fenòmens migratoris. Cap als anys cinquanta i fins entrats els setanta i a conseqüència del Pla General d'Estabilització del 1959 comença la segona fase d'industrialització i es produeix la segona onada immigratòria - principalment persones procedents d'[[Andalusia]] i [[Castella]]- que acaba configurant un panorama d'una població elevada (1.652 hab. el 1950 i 6.880 hab. el 1975) i molt heterogènia quant al seu origen (segons dades de l'any 1975: 24% nascuts al poble, 38% a la resta de Catalunya, 29% a Andalusia, 5% a Castella i 4% en altres indrets). A partir d'aquest any començarà una davallada del fet immigratori motivada per una crisi econòmica important i l'arribada al món del treball dels nombrosos joves nascuts cap als anys seixanta. No obstant això, la població ha crescut a un ritme pausat però sostingut (1980: 7.521 hab., 1990: 7.963 hab., 1995: 8.995 hab.).