Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

== Biografia ==

=== Primers anys ===

 

El primer contacte amb la música el va tenir amb José Junceda, el capità de la banda de música militar amic del seu pare i flautista.{{sfn|Redacció Gencat|2012}}{{sfn|Clark|2006|p=14}} Ara bé, els primers estudis els va tenir a Barcelona, on va ingressar a l'[[Basílica de la Mercè|Escolania de la Mercè]] per aprofundir els estudis musicals i de piano amb el mestre [[Francesc Xavier Jurnet]] entre 1878 i 1882.{{sfn|Clark|2006|p=14}} Posteriorment va fer estudis de perfeccionament d'interpretació pianística amb [[Joan Baptista Pujol]], considerat en aquell temps el millor professor de piano de la ciutat i mestre també d'[[Isaac Albéniz i Pascual|Albéniz]]{{sfn|Pagès i Santacana |2000|p=21}}, de [[Joaquim Malats i Miarons|Joaquim Malats]] i de [[Ricard Viñes i Roda|Ricard Viñes]], amb qui Granados va coincidir a París i amb qui va establir una gran amistat. Pujol va introduir molt ràpidament Granados en el gran repertori i, amb el seu mestratge, va aconseguir amb només quinze anys (1883) Granados es fes amb el primer premi d'un dels concursos de l'Acadèmia Pujol, atorgat per un jurat format per [[Felip Pedrell]] i [[Isaac Albéniz]].{{sfn|Clark|2006|p=15}} Per a Granados aquest va ser el seu primer concert en públic i va interpretar el primer temps de la ''Sonata en sol menor'', op. 22 de [[Robert Schumann]] i també (a vista) una peça del mestre [[Claudi Martínez i Imbert|Martínez Imbert]].{{sfn|Redacció Gencat|2012}}{{sfn|Hess|1991|p=6}} A partir de 1883 va estudiar composició i harmonia amb Felip Pedrell. El contacte amb Felip Pedrell va ser decisiu per la influència que aquest va desplegar sobre el jove Granados. En efecte, Pedrell era un enamorat de la tradició musical espanyola i amagava el somni d'un renaixement musical ibèric. Granados, com també [[Manuel de Falla]] i Isaac Albéniz, farà palesa aquesta influència en la seua obra.{{efn|Val a dir que algunes fonts relativitzen la influència de Pedrell sobre Granados, car Pedrell -autodidacta en bona part- sovint fou criticat per proporcionar una escassa formació tècnica als seus alumnes.{{efn|Hess|1991|p=5}} }} Tot i això, cal esmentar el canvi de vida que va suposar per Granados la mort sobtada del seu pare l'any 1882. Calixto Granados patia una [[mielitis]] crònica a conseqüència d'una caiguda de cavall esdevinguda a Tenerife, que forçà la seva retirada prematura de l'exèrcit i el deixà pràcticament [[paraplègic]].{{sfn|Clark|2006|p=13}} De cop i volta, Enric Granados es va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.

La relació entre Enric Granados i l'Orfeó Català no solament es pot percebre en els programes de mà conservats sinó que també es pot visualitzar en la correspondència entre el compositor i altres personalitats de la institució. Entre la documentació històrica de l'arxiu de l'Orfeó Català es poden trobar diverses cartes que testimonien la bona relació que hi havia amb Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol o amb el president de la institució [[Joaquim Cabot i Rovira|Joaquim Cabot]]. També es pot trobar conservat a l'arxiu del [[Centre de Documentació de l'Orfeó Català|CEDOC]] música manuscrita d'Enric Granados com les partitures de ''Goyescas'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/2255/rec/1| consulta= 15 novembre 2016|títol=Partitura de Goyescas, 2n moviment (Los majos enamorados)}}</ref> les seves ''Danses espanyoles'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/1569/rec/5| consulta= 15 novembre 2016|títol=Partitura de la dansa espanyola núm. 11}}</ref> la ''Elegia eterna'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/3022/rec/1| consulta= 15 novembre 2016|títol=Partitura de Elegia eterna}}</ref> o el ''Cant de les estrelles'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/5286/rec/1| consulta= 15 novembre 2016|títol=Partitura del Cant de les Estelles}}</ref> entre altres. També el [[Centre de Documentació de l'Orfeó Català|Centre de Documentació]] conserva de dos quadres pintats pel músic que deixen palesa la seva afició cap a la pintura. En un està representat el guacamai d'[[Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres]]<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/OArtcat/id/47/rec/3|títol=Quadre "El meu guacamayo" d'Apel·les Mestres pintat per Enric Granados.| consulta=|llengua=| editor=|data=1869}}</ref> mentre que en l'altre apareix el dibuix d'un violí.<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/OArtcat/id/31/rec/4|títol=Quadre d'un violí fet per Enric Granados.| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref>

 

 

Poc després de la mort de Granados i la seva esposa, l'Orfeó Català va crear una subscripció per a recaptar fons pels seus fills, que l'entitat va fer extensiva a ambaixades i societats filharmòniques de tot el món. Després de la seva mort, el [[Palau de la Música Catalana]] ha estat l'escenari de múltiples concerts d'homenatge al compositor, els quals han comptat amb la presència d'algunes de les millors intèrprets de la seva obra com les cantants [[Concepció Badia i Millàs|Concepció Badia]], [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]] o [[Teresa Berganza]], o la pianista [[Alícia de Larrocha i de la Calle|Alícia de Larrocha]], qui es va consolidar com una de les millors intèrprets d'Enric Granados.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aviñoa|nom=Xosé|títol=La música i el modernisme|url=|edició=|llengua=Català|data=1985| editorial=Curial|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Carreras i Granados|nom=Antoni|títol=Gent nostra|url=|edició=|llengua=Català|data=1988| editorial=Nou Art Thor|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Riera|nom=Juan|títol=Enrique Granados (Estudio).|url=|edició=|llengua=castellà|data=1967| editorial=Instituto de Estudios Ilerdenses|lloc=Lleida|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Roig Rosich|nom=Josep M.|títol=Historia de L'Orfeó Català. Moments cabdals del seu passat|url=|edició=|llengua=Català|data=1993| editorial=L'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

== Bibliografia ==

* {{en}} {{ref-llibre|cognom=Clark|nom=Walter Aaron|títol=Enrique Granados. Poet of the piano|lloc=Nova York| editorial=Oxford: University Press|any=2006|isbn=9780195349795|url= https://books.google.cat/books?id=1qmEbn873j4C}}

* {{es}} {{ref-web|cognom=Fundación Juan March|url= http://www.march.es/musica/detalle.aspx?p5=1154| consulta=4 agost 2015|títol=El piano de Enrique Granados|lloc=Logroño|llengua=castellà|any=1991}}