Electroerosió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 8:
Durant l'electroerosió, és necessari que el medi sigui dielèctric, ja que així els ions carregats positivament colpejaran una zona predeterminada amb més força. Els dielèctrics més utilitzats són els olis minerals, els [[petroli]]s i l'aigua desmineralitzada.
S'acostuma a dir que l'electroerosió es fa servir quan els mètodes tradicionals d'arrencament de ferritja ([[Torn|tornejat]], [[Fresadora|fresat]], foradat amb broca, serrat...) no permeten obtenir la forma desitjada. Mitjançant l'electroerosió
Durant l'electroerosió, la peça i l'elèctrode se situen entre 0,01 i 0,05mm (aquesta distància s'anomena ''gap''). Aquest petit espai és necessari tant per poder obtenir l'arc elèctric com perquè hi pugui circular el líquid dielèctric, el qual s'evapora quan s'aplica una [[diferència de potencial]], provocant un important increment tèrmic. Aquesta temperatura pot augmentar fins als 20.000 °C i a causa d'això s'evapora una petita part del material, especialment a la peça però també una mica en l'elèctrode. Un cop s'atura la diferència de potencial, les partícules de la peça se separen en forma gasosa i, finalment, acaben solidificant-se en l'entorn dielèctric.
Línia 37:
* Es poden fer forats molt llargs i de diàmetre molt petit.
* Podem fer servir aquest procés amb qualsevol material, mentre sigui conductor.
* Podem obtenir toleràncies molt ajustades. Des de 0,025 fins
* Acabats superficials molt bons.
| |||