Els Columbrets: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
editant
Etiqueta: editor de codi 2017
m Bot elimina espais sobrants
Línia 9:
Les illes i illots de l'arxipèlag es troben agrupats en diversos grups: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]].<ref>{{ref-llibre|autor=Real Sociedad Española de Historia Natural |títol=Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Sección biológica, volum 77 |any=1979 |pàgina=457 |llengua=castellà}}</ref> A més, l'arxipèlag té nombrosos esculls i baixos, com Baluato, Cerquero, Xurruca, les Roques del Carallot, Bauzà i Espinosa, entre d'altres.
 
Els Columbrets s'assenten sobre fons de 80 metres de profunditat i aconsegueixen una cobertura de tres milles marines. Aquests dos factors permeten una gran varietat de vida, i els converteixen en l'únic refugi natural de la zona per als peixos que hi habiten;<ref name ="Columbretes">{{ref-publicació | cognom = Pontes | nom = Miquel | enllaçautor = | article = Las "Illes Columbretes" | url = http://marenostrum.org/viajes/columbretes/ | consulta = 14-04-2014 | publicació = 30-12-2012 | xxxxx = | exemplar = | data = 30-12-2012|pàgina=|issn=}}</ref> Representen un dels petits arxipèlags amb major interès ecològic del [[mar Mediterrani]]. A més, en ser reserva marina, les activitats humanes estan limitades, la qual cosa ajuda a preservar el medi.<ref name ="Columbretes"/>
 
L'[[illa]] de major grandària, coneguda com l''<nowiki/>'[[Illa Grossa]]'', té un perfil en forma de mitja lluna o arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. Aquesta mena de mitja el·lipsi, d'aproximadament 1&nbsp;km de diàmetre,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títol=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad |llengua=castellà}}</ref> té dos tossals o elevacions principals, unides per les restes d'un cràter. La de més alçada, el ''mont Colibrí'' o ''Colibre'',<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |llengua=castellà |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref><ref name="l">{{ref-llibre|autor=Institut Nacional d'Estadística |títol=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |llengua=castellà |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false }}</ref> està situada al nord de l'illa. El far construït en aquest turó constitueix el punt més alt de l'arxipèlag, amb 67 metres d'altitud.