El contracte social: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Llibres del segle XVIII usant HotCat
m neteja i estandardització de codi
Línia 10:
 
== Presentació del Contracte social ==
 
En '''El Contracte social''', Rousseau estableix que una bona organització social rau sobre un pacte garantint la [[Igualtat social|igualtat]] i la [[llibertat]] entre els ciutadans. Aquest pacte es fa entre tots els participants, és a dir el conjunt dels ciutadans. En el [[pacte social]], cadascun renuncia a la seva llibertat natural per guanyar una llibertat civil. La [[sobirania]] popular és el principi fonamental del contracte social. La indivisibilitat d'aquesta sobirania és un altre principi fonamental, pel que cal comprendre que el poder del Sobirà no sabria estar dividit (Rousseau utilitza aquest terme per designar el poble sobirà) i no se'n pot separar per interès personal, ja que l'interès personal és contrari a la recerca de l'interès general, únic objectiu del contracte social. Aquest contracte social, Rousseau el veu com una resposta a l'estat salvatge en el qual regna la llei del més fort. Per a ell, la llei del més fort no pot ser un principi director d'una societat, ja que és incompatible amb l'interès general, i per tant amb el contracte social: ''«El més fort no és mai prou fort per ser sempre l'amo, si no transforma la seva força en dret i l'obediència en deure.»''
La pèrdua del contracte social, és la tornada a l'estat salvatge, primitiu, animal, «tirànic i vanal». Una societat que trenqués el seu contracte social ja no seria una societat lliure....
Linha 25 ⟶ 24:
 
=== Pla detallat de l'obra ===
 
==== Llibre I ====
 
La introducció del '''llibre I''' és essencial, ja que és on Rousseau defineix les finalitats del Contracte Social: «Vull esbrinar si, en l'ordre civil, hi pot haver alguna regla d'administració legítima i segura (...)». Rousseau es pregunta doncs en quines condicions el poder polític podrà ser legítim, és a dir un tipus de societat en la que l'home no serà alienat.
 
Linha 73 ⟶ 70:
 
==== Llibre II ====
 
'''Capítol I''' ''(«que la [[sobirania]] és inalienable»)'': Els principis establerts al primer llibre estableixen que les forces de l'Estat només poden ser dirigides per la [voluntat general] (l'acord dels interessos particulars) per tendir cap al bé comú. El sobirà, sent un col·lectiu, pot estar d'acord provisionalment amb la voluntat d'un home, però no sabria sotmetre's en la en el temps a la seva voluntat: no pot ser representat més que per ell mateix.
 
Linha 107 ⟶ 103:
 
==== Llibre III ====
 
'''Capítol I''' ''(Del govern en general)''
 
Linha 145 ⟶ 140:
 
==== Llibre IV ====
 
'''Capítol I''' ''(que la voluntat general és indestructible)''
 
Linha 165 ⟶ 159:
 
=== L'estil ===
 
L'estil, l'expressió, la [[retòrica]] del text són apassionants, contundents, eficaces, i permeten comprendre meravellosament, amb una mica d'atenció com recomana Rousseau, les seves idees noves i que poden semblar «contràries a les idees comunes». Una lliçó d'escriptura intemporal política i filosòfica, i com diria [[Boileau]], heus aquí la prova que «el que es concep bé s'enuncia clarament i les paraules per a l'afirmació arriben fàcilment».
 
== Posteritat del Contracte social ==
 
=== Kant i Rousseau ===
 
És força poc conegut que la fórmula de Rousseau «L'obediència en la llei que és prescrita és la llibertat.» ''(Llibre I, Capítol 8)'', ha influenciat fortament la noció d'autonomia del subjecte a [[Kant]]. Roger Vernaux ''(Le vocabulaire de Kant, tome II, Paris, 1973, p. 224)'', escriu que «La doctrina kantiana significa interioritzar en la persona i per a la seva vida moral, la llibertat civil tal com Rousseau l'ha definit per a la vida social...» val la pena de subratllar-ho perquè [[Gellner]] a ''Nations et nationalismes'' considera que la noció d'autonomia aplicada als pobles o a les nacions, participa d'una mena d'importació del vocabulari de Kant a la política, mentre que, al contrari, és el pensament polític de Rousseau que Kant ha importat (legítimament d'altra banda) en la seva filosofia moral, en la [[Crítica de la raó pràctica]].
 
=== Rousseau i la Revolució Francesa ===
 
Rousseau proposa amb el contracte social reformar la societat en la que vivia: l'[[Antic Règim]] no permetia l'expressió lliure de la voluntat general ni la de la voluntat individual. ''El Contracte social'', comportant en part la [[Revolució Francesa]] (i sent una de les seves referències importants) permetrà l'expressió de la voluntat general però no la de la llibertat individual, que Rousseau ignora en aquest text, mentre que en feia una de les tesis principals de l'[[Émile]], que insisteix en la importància del desenvolupament individual i de l'obertura de les facultats naturals de cada individu: en allò aquests dos texts poden ser considerats com a complementaris.
 
== Vegeu també ==
 
=== Vegeu també ===
 
* [[Teoria del Contracte social]]
* [[Democràcia directa]]