Embotició: diferència entre les revisions

 

S'hi aprofiten les qualitats plàstiques del [[metall]] o d'altres materials per a produir una deformació severa de la planxa i d'aquesta manera confeccionar o elaborar peces buides.<ref>Montserrat Cruells, «Embotició i estampació», ''Ciència dels materials, tom 1 de Química, ciència dels materials'', Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2007, pàgina 147, {{ISBN|9788447531783}}</ref> L'aliatge i certs additius influencien la mal·leabilitat d'un metal. Així el [[fòsfor]] augmenta la qualitat de l'embotició de l'acer, però dificulta la soldadura.<ref>''Elements Fixos. Reparació'', Col·lecció de llibres per a cicles formatius, Cesvimap, 2003, pàgines 3-4, {{ISBN|9788497010900}}</ref>

El procés d'embotició més comú es realitza mitjançant la utilització d'una [[motlle|matriu]] i un punxó, accionats generalment gràcies a la força d'una premsa hidràulica o pneumàtica. L'ús de lubricants i de matrius amb contorns arrodonits permeten que la xapa no sigui tallada i que, si no n'hi, ha flueixi fins a adquirir la forma final desitjada. Segons la complexitat de la peça final, l'operació s'ha de fer en unes embuticions successives, entremig la peça està sotmesa a procediments tèrmics.<ref>Luis Montalvo, [http://www.monografias.com/trabajos23/embutido-chapas/embutido-chapas.shtml «Proceso de embutido de chapas metálicas» {{es}}] (en català: «Procés d'embotit de xapes metàl·liques», a [http://www.monografias.com ''Monografías.com''].</ref> Per certes peces només s'utilitza una matriu exterior i el metal és premsat a partir de l'interior per un líquid sota alta pressió.