Suetoni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Gai Suetoni Tranquil''', en [[llatí]] ''Gaius Suetonius Tranquillus'' ([[70]] - [[126]]), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
 
*
== Biografia ==
 
Nascut a l'entorn del [[70]] en un lloc imprecís del [[Laci]], en una familia d'''[[equites]]''. El pare, Suetoni Letus, era un tribú militar.
 
Estudià retòrica i jurisprudència, arribant a ser advocat. Va ocupar càrrecs importants sota l'[[emperador romà|emperador]] [[Marc Ulpi Trajà|Trajà]], i bastants més sota [[Adrià]], passant a formar part del personal amb contacte més directe amb l'emperador. Fou, de fet, el seu secretari personal (''magister epistolarum''), i en tal qualitat tenia accés als documents més importants dels arxius imperials.
 
Amic i corresponsal de [[Plini el Jove]], fou a instàncies seves que aquest darrer va esdevenir governador de [[Bitínia]].
 
No es tenen massa més dades certes de la seva vida. Tot i que es desconeix la data de la seva mort, aquesta està establerta per alguns al voltant del [[126]], mentre que d'altres la situen una quinzena d'anys després, a l'entorn del [[140]].
 
== Obres ==
=== ''De viris illustribus'' ===
El ''De viris illustribus'' ('Els homes famosos'), que té el seu clar precedent en [[Corneli Nepot]],<ref>Corneli Nepot també és autor d'un ''De viris illustribus''. Aquest tipus d'obres van tenir continuïtat durant segles. Així: Aurelius Victor, ''"De viris illustribus"''; [[Jeroni d'Estridó]], ''"De viris illustribus"''; [[Isidor de Sevilla]], ''"De viris illustribus"''; [[Gennadi de Marsella]], ''"De viris illustribus"''; [[Charles François Lhomond]], ''"De viris illustribus"''; [[Petrarca]], ''"De viris illustribus"''; [[Guillermo da Pastrengo]] ''"De viris illustribus et de Originibus"''; [[Bartolomeo Facio]], ''"De viris illustribus"''; [[Eneas Sivio Piccolomini]], ''"De viris illustribus"''; [[Pere Miquel Carbonell]], ''"[[De viris illustribus catalanis|De viris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus]]"'' i [[Benedetto Accolti el vell|Benedetto Accolti]], ''"Dialogus de praestantia virorum sui aevi"''.</ref> analitza les figures i les personalitats il·lustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, filòsofs, gramàtics i retòrics (aquests dos grups formant una sola categoria). De l'obra, se'n conserva gairebé intacta només la secció reservada als gramàtics i als retòrics, tot i mancar-ne la part final.
 
Després d'un índex en què indica els escriptors que hi seran tractats, Suetoni ofereix breus retrats (alguns de molt breus) de cadascú, que han contribuït al desenvolupament de l'estudi de la gramàtica a Roma. L'atenció se centra a referir les novetats que cada gramàtic ha aportat, més que no en les seves dades biogràfiques.
 
De les altres seccions del ''De viris illustribus'', en resten només algunes vides, la real atribució de les quals a Suetoni tampoc és, per altra banda, pacífica entre els diversos estudiosos. Pot remarcar-se la vida de [[Terenci]] (que constitueix la font del comentari d'[[Eli Donat]] a les comèdies terencianes, la vida de [[Quint Horaci Flac]] i la de [[Marc Anneu Lucà|Lucà]]. També formaria part del ''De poetis'' la vida de [[Virgili]], de la qual procedeixen els comentaris de Donat a tal poeta.
 
=== ''De vita Caesarum'' ===
Les ''[[Vides dels dotze cèsars]]'' són molt més extenses i han arribat als nostres dies gairebé completes (manca només una breu part inicial). Comprenen, en ordre cronològic, el retrats biogràfics de [[Juli Cèsar|Cèsar]], [[Cèsar August]], [[Tiberi]], [[Calígula]], [[Claudi]], [[Neró]], [[Galba]], [[Marc Salvi Otó|Otó]], [[Vitel·li]], [[Vespasià]], [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] i [[Domicià]].
 
En l'anàlisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema que es manté constant, tot i que no de manera rígida, ja que l'autor la modifica segons les seves necessitats: descripció dels orígens familiars, carrera abans de l'ascensió al poder, vida pública i qüestions relatives a Roma, vida privada, aspecte físic i darrers dies abans de la mort.
 
Com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposició documents de primera mà (decrets, ''senatus consulta'', actes del senat...), tots aquests fonts molt útils per a la seva obra, i que són molt útils als historiadors moderns per a la reconstrucció del període. També se serví de fonts no oficials, com escrits propagandístics i difamatoris, i fins i tot de testimonis orals, a fi d'alimentar el gust per l'anècdota i la curiositat, a què dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i d'altres li lloen com a qualitat.
 
== Notes ==
 
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Asclepíades Mendes]]
 
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
*Suetonius, ''De grammaticis et rhetoribus'', ed. R. A. Kaster, Oxford, Clarendon Press, 1995, pp. 190-196.
*Suétone, ''Vie des douze césars'', I-III, texte établi et traduit par Henri Ailloud, Paris, Les Belles Lettres, 1967
*A. Wallace-Hadrill, ''Suetonius'', Londres 1983.
 
{{Autoritat}}